Cinc anys després, Laurent Garnier torna a València

Article publicat al número 143 de l'Accent.

Laurent Garnier és tota una eminència en el món de la música electrònica. El seu nom s´associa sobretot a la dècada dels 90, quan arribà al zenit de la seua carrera i deixà la seua empremta a la música de ball per sempre.
Nascut l´1 de febrer de 1966 a Boulogne-Billancourt, amb només deu anys ja tenia muntada una discoteca a la seua habitació. Una bola d´espills en el sostre, els mobles arrimats contra les parets per tenir una pista de ball i un tocadiscs. Els seus pares eren firaires i sempre tenien els discos de moda per animar les atraccions. Amb aquest currículum, no és estrany que el xiquet isquera disc-jockey i productor. Un dels millors del món, a més.
Durant la dècada dels 70, va descobrir els clubs de París (ciutat on vivia amb la seua família) en companyia del seu germà. Es va quedar prendat de la música disco, però també del reggae, el funk o el punk. L´any 1984, famós pel títol de la novel·la de George Orwell, el nostre protagonista començà a treballar de cambrer per a l´ambaixada francesa de Londres. Un any i mig després ja s´havia mudat a Manchester i s´havia endinsat a l´escena house britànica. L´any 1987 Garnier va descobrir l´Haçienda (un club mític i essencial en la història de la música contemporània, la llegenda del qual va ser immortalitzada en la pel·lícula 24 hours party people del director Michael Winterbottom) i va conèixer el seu DJ resident, Mike Pickering. En plena efervescència de l´acid house, el nostre home aconseguí accedir a la cabina de l´Haçienda amb el nom artístic de DJ Pedro per punxar música amb el seu estil, tant que inspiraria els mateixos The Stone Roses i Happy Mondays per incloure ritmes electrònics al seu rock.
Però la pàtria el va treure de la "mala vida": Garnier tornà a França l´any 1988 a complir amb les seues obligacions militars. Tanmateix, el gen de l´electrònica ja estava dins del seu cos i, després d´una xicoteta estança a Nova York, on va conèixer Frankie Knuckles (un dels ideòlegs del house de la costa est), començà a organitzar festes al Rex Club parisenc i a punxar en locals i raves repartides per tot el territori gal.

És en aquells anys quan Laurent Garnier començà a forjar el seu alter ego com a músic. Dues rodanxes de la seua personalitat que s´han de degustar per separat. El motiu: quan acaricia els Technics la seua única missió és que el públic s´ho passe bé; quan és a l´estudi per a composar la seua pròpia música, s´endinsa en un autèntic procés creatiu que no té res a veure amb el que la gent espera d´ell a la pista de ball.
L´EP French Connection (1991), publicat a través de la divisió dance del segell de la multinacional FNAC, suposa el seu punt de partida com a productor. Després vindran Stronger by Design (1992) i A Bout de Souffle (1993), entre altres, que serviran com un vertader trampolí per exportar l´escena electrònica francesa a altres latituds i, alhora, per a que el propi Laurent Garnier forme en 1994 el seu propi segell, F Communications, junt al seu soci i amic Eric Morand.
Amb F Communications, Garnier signarà, a més de maxis, recopilatori i algun àlbum en directe, els LP Shot in The Dark (1994), 30 (1997), Unreasonable Behaviour (2000) i The Cloud Making Machine (2005), algunes cançons dels quals poden qualificar-se d´autèntics clàssics, com és el cas de "The Man with the Red Face", una autèntica joia per als amants de la música en majúscules, inclosa a Unreasonable Behaviour.
Però no sols això. F Communications es va convertir en un dels segells més importants d´Europa en fitxar gent com St. Germain, Llorca, Mr. Oizo, Frédéric Galliano o Jori Hulkonnen, responsables de treballs amb una qualitat excel·lent i, en alguns casos, autèntics èxits comercials.

I tot açò venia perquè el capo de l´F i estrella de l´electrònica mundial honrarà a les valencianes i valencians amb la seua visita, el proper set de desembre, a una festa molt especial: el 43è aniversari de la sala Barraca. Des d´ací volem felicitar el mític club de Sueca per la seua trajectòria i agrair-los el fet de poder gaudir del gran Laurent Garnier, en la seua faceta de DJ, a les nostres terres.

Aurora Mora TORRENT

+ info: http://www.myspace.com/laurentgarnier

Booka Shade: The sun and the neon light

Ja queda poc perquè puguem gaudir del nou treball en llarg del projecte Booka Shade, després d'aquell meravellós magatzem de hits que va ser "Movements".

Aquest duo, integrat pels alemanys Walter Meziger i Arno Kammermeier, ha publicat el seu nou àlbum en el segell del que són pilars fonamentals, al costat de M.A.N.D.Y. i DJ T, és a dir, el gran label alemà Get Physical. La veritat és que altra opció diferent hagués estat, com a poc, cridanera.

Es nota, en aquest nou treball, anomenat "The Sun And The Neon Light", un gran salt qualitatiu respecte als seus anteriors treballs. Primer cal dir que és una obra de pura poesia, un quadre sonor ple de matisos i amb un nexe comú, ja expressat des del seu propi títol: els contrastos entre la vida diürna i la nocturna.

Ens trobem davant uns sons més treballats, allunyant-se del convencional per a entrar en terrenys pantanosos, però arribant a una qualitat impressionant, amb una major profusió d'elements analògics, i atorgant-li una major importància a la part vocal, i una mirada més madura, sense sortir-se dels conceptes musicals que aquest projecte ha estimat des dels seus inicis.

Un àlbum que no cansa en cap moment i que escoltar-ho es converteix en un autèntic plaer, especialment degut al fet que cap dels talls se sembla a l'anterior i cadascun d'ells conforma una peça independent dintre d'una joia d'orfebreria sonora, una mica denotat per una multitud d'influències, perfectament enfilades al llarg del disc.

Podem veure com ha influenciat el synth pop al més pur estil Depeche Mode, en temes tan meravellosos com "Dusty Boots" o "Psychameleon", o girant cap a la seua vena mes sintètica i desenfadada, homenatjant el so de gent com Visage, en temes com "Redemption".

També s'introduïxen pels terrenys del electro pop més sofisticat, amb tocs a lo Primal Scream o Happy Mondays, en temes com "Sol City" o "Sweet Lies", o en el genial i deliciós "Karma Car", que també guarda cert regust als melòdics sons de gent com Air, i fins i tot un deliciós toc als de Border Community; inclòs s'atreveixen amb el costat més exploratori i evocador dels sons mes poppys, en la deliciosa peça final: "You Don’t Know What You Mean To Em" (J’s Lullaby), que ens recorda enormement a uns inspirats Sigur Ros.

No abandonen els sons més estrictament electrònics, com amb l'impressionant inici a través del genial Outskirts, una peça àcida d'ambient house, molt a l'estil dels acid heads britànics, com 808 State o A Guy Called Gerald, o en el tema que li segueix, Duke, un track que recorda al techno exploratori i psicodèlic dels ja extints Orbital.

I, òbviament, tampoc s'obliden de dirigir la seua mirada cap a la pista de ball, i això ho fan, d'una manera sublim, gràcies a talls com "Control Em", on es denota l'enorme influència del high energy, el so Munich i els ensenyaments del mestre Moroder, el divertit "Charlotte", gran tema de synth pop amb uns desenfadats tocs d'italo disc o en "Planetary", on uns breaks àcids ens recorden el so de gent com The Chemical Brothers o The Crystal Method.

No obstant això, també tenen temps per a sorprendre'ns amb peces més personals, com en "Comacabana", un tema que es mou entre el ambient mes experimental i el trip hop més malaltís, bevent d'un coctel conformat pels sorolls de genis com Howie B o Matthew Herbert i l'estil tan particular de les estrelles de Warp, com és el cas de Boards Of Canada.

Però, sense dubte, el seu moment més bizarro és el que ve de la mà del tema que dóna títol a l'LP. En "The Sun And The Neon Light", els Booka ens regalen una magnífica peça orquestral i de tints épics que no deixa indiferent ningú.

Un disc excel·lent, el llançament del qual està previst per al proper 27 de maig. Clar, que en aquest enllaç te'l pots descarregar a partir de ja. Bon profit!

---

+ info: http://www.bookashade.com/

http://www.myspace.com/getbookashade