Aquesta cançó, de títol "Oblivion" va ser un autèntic hit inclòs al disc més celebrat de Terrorvision: aquell "How to make friends and influence people" de l'any 1994. Quinze anys després de gravar aquella meravella, que totes hem ballat, la banda de Tony Wright tornarà per a deleitar els seus fans amb tres concerts al Regne Unit. Cert és que a mi no m'agraden tant com per a agafar un avió rumb a les Illes Britàniques, però sí recorde aquell magnífic concert d'ells que vaig gaudir amb només catorze anyets... hòstia, com passa el temps!
Nuria Ghia és ja una disc-jockey consagrada. Allà on punxa fa que el públic alucine, literalment. En dj san román hem aconseguit un buit en la seua atapeïda agenda i hem xerrat amb ella sobre la seua passió per la música i els camins per on aquesta li ha dut fins ara. També hem parlat sobre el futur d'aquesta artista catalana, que augurem brillant.
Aurora Mora, Torrent.
De menuda t'imaginaves darrere dels plats?
Abans de res gràcies per l'entrevista. Mai, fins una miqueta abans d'iniciar la meua carrera, em vaig imaginar darrere dels plats. Estava estudiant publicitat i aquest anava a ser el meu futur professional. Sempre m'ha apassionat la música i sempre la vaig viure des de l'altre costat de la cabina. Va sorgir la vocació sense haver-lo previst i això va ser una de les experiències més sorprenents de la meua vida.
En quin moment vas descobrir la música electrònica? Què va ser el que et va dur a punxar?
La música electrònica la vaig descobrir de molt adolescent encara que vaig aprofundir en ella al conèixer el mític Club Cyberian de Barcelona. Això va ser prop del 97 i la meua passió per la música es va convertir en una forma de vida. Anys més tard i, després de seguir la trajectòria d'artistes com J. Rob, Fred Tassy, Cybersonic, Alex García o Jose Lücker (grans influents en la meua trajectòria i tots residents de Cyberian), vaig sentir una imperant necessitat de provar el que era mesclar. Una setmana després de la meua primera mescla ja em vaig comprar l'equip i des d'aleshores, fins ara…
Quines són les teues principals influències?
A més dels artistes que he esmentat anteriorment, durant aquests anys m'ha influït també el so de Richie Hawtin, Gaiser, Sweet’n Candy, Samuel.L.Session, Adam Beyer, Butane o del segell Mobilee com Anja Schneider, Pan Pot….i alguns dels productors clàssics de Techno com The Advent.
Quin estil o estils destil·len les teues sessions?
Els meus sets es caracteritzen per la intensitat, el groovie i elements atmosfèrics. Solen ser sets amb pressió i amb presència de baixos contundents. Em decante cap al techno, el minimal, o la fusió d'ambdós. En el techno tinc una gran influència detroitiana així com més influència germana per al minimal, especialment de Berlín. També faig sessions més deep.
Què duus en la teua maleta? Tens predilecció per algun productor o per algun segell en particular?
Tinc predilecció des de sempre per Richie Hawtin al que considere pioner en diversos àmbits de l'electrònica, únic en la seua energia i en la seua música atemporal, a més de fascinant.
Quin tema no ha deixat de sonar en les teves sessions?
Hi ha temes clàssics que m'han acompanyat durant diverses fases de la meua trajectòria. Un dels temes que duu en la meua maleta més d'un any actualment és el “Piano Piano” de P.Toile. A més de ser un bon tema té un desenvolupament sorprenent que abasta des de la intensitat fins a l'emocional.
És important per a tu interactuar amb el públic? Quin públic destacaries com el més lliurat de tots aquells llocs on has actuat? I el més exigent?
Per mi és imprescindible. Un artista en cabina no és “ningú” sense el públic. Per a mi tot consisteix en un intercanvi constant d'energia i a la mateixa vegada que el dj provoca una reacció en el públic aquest influïx rotundament en el set. Destacaria especialment els públics de Barraca (València), Metro (Alacant) o Zoom Club (Girona) com els més lliurats i amb els quals més interacció he viscut. Públic exigent trobe en tota l'escena en general.
En aquests últims temps has viatjat molt, has punxat en moltes sales i has compartit cabina amb molts artistes, hi ha alguna sala en la qual et trobes “com a casa”? T'ha agradat compartir cabina amb algú especialment?
Amb qui t'agradaria punxar? On?
M'agradaria repetir cabina amb Richie Hawtin o Gaiser i també m'agradaria punxar amb Magda, Marc Houle, Marco Ressman o Butane. De llocs repetiria Berlín i m'agradaria punxar en diversos clubs i festivals de Sud Amèrica i Japó.
Creus que el fet de ser dona fa diferents les teues sessions?
Per res crec que influisca el gènere de la persona en les sessions. Quan entre en una cabina sóc Dj i se m'oblida que sóc una xica. No compartisc la idea que les xiques tenim més sensibilitat als plats. És una cosa independent i va totalment amb com és un mateix.
Alguna altra passió a part de la música?
Especialment la naturalesa i els animals. Sóc ecologista i “animalista” acérrima.
Quan mires cap a enrere, et sorprèn veure tot el que has aconseguit?
El 2008 ha arribat a la seva fi. Quina valoració fas d'aquest any passat?
Ha estat un any molt positiu, amb molts canvis a nivell professional i personal i que he gaudit de dates nacionals molt interessants a més de festivals i dates internacionals. També ha estat un any d'avanços en l'estudi.
Tens projectes per a aquest any 2009? Conta'ns.
El projecte més important és el llançament de les meues primeres produccions en molt pocs mesos, a més del llançament de la primera referència del segell Underwear del que també forme part i que serà produïda pel gran artista Bitmut.
I projectes a més llarg termini?
M'agradaria oferir també Live, crear el meu propi segell i viatjar amb la meua música per tot el món.
Una salutació per als teus fans i per als lectors de DJ San Román.
Una salutació i moltes gràcies pel vostre temps. Encantada de compartir aquestes línies amb amants de la música. Fins aviat!
