dijous, 29 de gener de 2009

Fangoria: "absolutament" necessaris

Us he dit alguna vegada que m'encanta Fangoria? No? Doncs ja vos ho dic ara. "Absolutamente" és el títol elegit per al nou disc de la banda, que vorà la llum a finals de febrer. De moment, ja podem gaudir del primer single: "Más es más". Senzillament genial.

dimarts, 27 de gener de 2009

Recordeu?



Aquesta cançó, de títol "Oblivion" va ser un autèntic hit inclòs al disc més celebrat de Terrorvision: aquell "How to make friends and influence people" de l'any 1994. Quinze anys després de gravar aquella meravella, que totes hem ballat, la banda de Tony Wright tornarà per a deleitar els seus fans amb tres concerts al Regne Unit. Cert és que a mi no m'agraden tant com per a agafar un avió rumb a les Illes Britàniques, però sí recorde aquell magnífic concert d'ells que vaig gaudir amb només catorze anyets... hòstia, com passa el temps!

dilluns, 26 de gener de 2009

Entrevista a Nuria Ghia

"Un artista en cabina no és 'ningú' sense el públic"

Nuria Ghia és ja una disc-jockey consagrada. Allà on punxa fa que el públic alucine, literalment. En dj san román hem aconseguit un buit en la seua atapeïda agenda i hem xerrat amb ella sobre la seua passió per la música i els camins per on aquesta li ha dut fins ara. També hem parlat sobre el futur d'aquesta artista catalana, que augurem brillant.


Aurora Mora, Torrent.


De menuda t'imaginaves darrere dels plats?
Abans de res gràcies per l'entrevista. Mai, fins una miqueta abans d'iniciar la meua carrera, em vaig imaginar darrere dels plats. Estava estudiant publicitat i aquest anava a ser el meu futur professional. Sempre m'ha apassionat la música i sempre la vaig viure des de l'altre costat de la cabina. Va sorgir la vocació sense haver-lo previst i això va ser una de les experiències més sorprenents de la meua vida.

En quin moment vas descobrir la música electrònica? Què va ser el que et va dur a punxar?
La música electrònica la vaig descobrir de molt adolescent encara que vaig aprofundir en ella al conèixer el mític Club Cyberian de Barcelona. Això va ser prop del 97 i la meua passió per la música es va convertir en una forma de vida. Anys més tard i, després de seguir la trajectòria d'artistes com J. Rob, Fred Tassy, Cybersonic, Alex García o Jose Lücker (grans influents en la meua trajectòria i tots residents de Cyberian), vaig sentir una imperant necessitat de provar el que era mesclar. Una setmana després de la meua primera mescla ja em vaig comprar l'equip i des d'aleshores, fins ara…

Quines són les teues principals influències?
A més dels artistes que he esmentat anteriorment, durant aquests anys m'ha influït també el so de Richie Hawtin, Gaiser, Sweet’n Candy, Samuel.L.Session, Adam Beyer, Butane o del segell Mobilee com Anja Schneider, Pan Pot….i alguns dels productors clàssics de Techno com The Advent.

Quin estil o estils destil·len les teues sessions?
Els meus sets es caracteritzen per la intensitat, el groovie i elements atmosfèrics. Solen ser sets amb pressió i amb presència de baixos contundents. Em decante cap al techno, el minimal, o la fusió d'ambdós. En el techno tinc una gran influència detroitiana així com més influència germana per al minimal, especialment de Berlín. També faig sessions més deep.

Què duus en la teua maleta? Tens predilecció per algun productor o per algun segell en particular?
Tinc predilecció des de sempre per Richie Hawtin al que considere pioner en diversos àmbits de l'electrònica, únic en la seua energia i en la seua música atemporal, a més de fascinant.

Quin tema no ha deixat de sonar en les teves sessions?
Hi ha temes clàssics que m'han acompanyat durant diverses fases de la meua trajectòria. Un dels temes que duu en la meua maleta més d'un any actualment és el “Piano Piano” de P.Toile. A més de ser un bon tema té un desenvolupament sorprenent que abasta des de la intensitat fins a l'emocional.

És important per a tu interactuar amb el públic? Quin públic destacaries com el més lliurat de tots aquells llocs on has actuat? I el més exigent?
Per mi és imprescindible. Un artista en cabina no és “ningú” sense el públic. Per a mi tot consisteix en un intercanvi constant d'energia i a la mateixa vegada que el dj provoca una reacció en el públic aquest influïx rotundament en el set. Destacaria especialment els públics de Barraca (València), Metro (Alacant) o Zoom Club (Girona) com els més lliurats i amb els quals més interacció he viscut. Públic exigent trobe en tota l'escena en general.


En aquests últims temps has viatjat molt, has punxat en moltes sales i has compartit cabina amb molts artistes, hi ha alguna sala en la qual et trobes “com a casa”? T'ha agradat compartir cabina amb algú especialment?


En els clubs esmentats anteriorment no solament em trobe com a casa sinó que esprem al màxim el gaudi en cabina i amb el públic. El 'warm up' que vaig fer en Metro a Richie Hawtin i Gaiser ho recorde com un dia molt especial.


Amb qui t'agradaria punxar? On?
M'agradaria repetir cabina amb Richie Hawtin o Gaiser i també m'agradaria punxar amb Magda, Marc Houle, Marco Ressman o Butane. De llocs repetiria Berlín i m'agradaria punxar en diversos clubs i festivals de Sud Amèrica i Japó.

Creus que el fet de ser dona fa diferents les teues sessions?
Per res crec que influisca el gènere de la persona en les sessions. Quan entre en una cabina sóc Dj i se m'oblida que sóc una xica. No compartisc la idea que les xiques tenim més sensibilitat als plats. És una cosa independent i va totalment amb com és un mateix.

Alguna altra passió a part de la música?
Especialment la naturalesa i els animals. Sóc ecologista i “animalista” acérrima.

Quan mires cap a enrere, et sorprèn veure tot el que has aconseguit?

Em sorprèn realment haver tingut la fortuna de descobrir la meua vocació i poder desenvolupar la meua vida amb el que realment m'apassiona que és la música. Hi ha molt treball darrere però d'altra banda m'han acompanyat les circumstàncies . Encara així hi ha moltíssim per fer.


El 2008 ha arribat a la seva fi. Quina valoració fas d'aquest any passat?
Ha estat un any molt positiu, amb molts canvis a nivell professional i personal i que he gaudit de dates nacionals molt interessants a més de festivals i dates internacionals. També ha estat un any d'avanços en l'estudi.

Tens projectes per a aquest any 2009? Conta'ns.
El projecte més important és el llançament de les meues primeres produccions en molt pocs mesos, a més del llançament de la primera referència del segell Underwear del que també forme part i que serà produïda pel gran artista Bitmut.

I projectes a més llarg termini?
M'agradaria oferir també Live, crear el meu propi segell i viatjar amb la meua música per tot el món.

Una salutació per als teus fans i per als lectors de DJ San Román.
Una salutació i moltes gràcies pel vostre temps. Encantada de compartir aquestes línies amb amants de la música. Fins aviat!

Moltes gràcies i molt bona sort.

dissabte, 17 de gener de 2009

Itzuliko Naiz / Fermin Muguruza

Fermin demostra la seva capacitat de crítica social al dia amb aquest videoclip. Imatges de Gaza i de les protestes socials contra el genocidi. (Ho he vist en este blog: gràcies Víctor!)

dijous, 15 de gener de 2009

Guia útil per a no perdre's amb la música electrònica xinesa

Aquest article, publicat a Soitu, ha obert tot un món nou davant els meus ulls.

Pells nacarades, cutis en impossibles estats d'hidratació, cossos estilitzats, pentinats impossibles defineixen l'estrellat canto-pop, tant en el seu sector masculí com en el femení. De la música en sí, millor ni parlem. No obstant això, encara que amb un seguiment inferior al dels seus col·legues occidentals, també hi ha una vibrant escena (diguem-li 'independent') local, sobretot en el camp de l'electrònica amb certs tocs d'experimentació.

Una performance de Hon Him, els reis indicutibles

M'he pres la llibertat de seleccionar a alguns dels representants d'aquest corrent per a presentar-vos-els, i ho he fet basant-me en el més subjectiu dels criteris: el fort que sona el 'tilín' que em fan. Els reis de l'escena són, sens dubte, Hon Him. Un que ja és major i que ha vist passar diverses 'revolucions' en l'electrònica, no pot evitar reconèixer en ells un poc de Kraftwerk, un poc d'Orbital, molt dels millors anys de Warp i de Morr. El conjunt és una espècie d'electro-pop molt més electro que pop, que funciona tant pel seu vocalista com pel bon ús que fan dels desenvolupaments llargs. Són una gaudida en directe, tant per la seua pròpia imatge, com especialment per les projeccions que empren. Estan barallant per editar el seu primer disc.
En segon lloc de la classificació estan Po And Lala. La cosa té la seua molla. Si de cas, Po i Lala són els noms de dos dels Teletubbies, i si hi ha un lloc on un grup d'èxit massiu pogués anomenar-se com dos Teletubbies, sens dubte seria Hong Kong. No obstant això, Po And Lala presenten uns espectacles de videoart, acompanyats d'una banda sonora de la qual els mateixos Autechre es podrien sentir orgullosos. Molt bons.
Els tercers en discòrdia, en realitat 'el tercer', en singular, és S.T. Ruidismo: un ús bastant original de les projeccions, i sobretot una energia poques vegades vista i escoltada són els senyals d'identitat d'aquest artista. Insistisc en el tema de l'energia: realment es fa estrany veure com un tiretes enclenque com ell pot produir semblants dolls de força sonora. Està gravant el seu primer disc.


Four Gig té molts seguidors amb la seua percussió

Les cambres, encara que no es dediquen exactament a l'electrònica en exclusiva, són Four Gig Heads. En Hong Kong, com en tota Xina, agraden molt les percussions, i aquest grup podria considerar-se com especialitzat en això. No obstant això, utilitzen les percussions i alguns instruments tradicionals per a anar construint peces sonores molt complexes, a partir de línies sonores gairebé mínimes. Una delícia per a moments tranquils, sense l'avorriment associat moltes vegades al 'downtempo' més relaxat. De la tranquil·litat de Four Gig Heads passem al desparrame del cinquè classificat, Fu©Kin Music, mestre de l'scratch a velocitats endimoniades sobre base electrònica bailonga. Una de les millors formes de cremar calories, deixant a part altres més òbvies, és clar.


Snoblind en directe en el Tom Lee Music Festival

Per a acabar, en sisè lloc, Snoblind. És el combo electrònic local que més temps duu establert, i podrien a arribar a considerar-se com els pares del moviment, encara que només siga per edat. Es mouen entre Hong Kong i Taiwan, i apadrinen a diversos dels artistes locals tant de l'àmbit electrònic com d'altres vessants musicals. Els seus discos són, segons sembla, relativament fàcils d'aconseguir a Occident.

dijous, 8 de gener de 2009

Va de retro: Un viatge a l'era dels "Megamix"



Gràcies Xavi, per aquest fantàstic document.