dissabte, 29 d’agost de 2009

"Rapeando"

O el millor capítol de "Camera Café" que he vist mai (performed by SFDK):

divendres, 21 d’agost de 2009

SUPERCOOL!

NID AND SANCY - KIDZZ (Original Dub) from sixthsensemanagement on Vimeo.



Nid And Sancy - Kidzz video (Digital Piss Factory 2009)

Prod co: Little Red Robot Films
Director: Little Red Robot
Executive Producer: Seth Shukovsky
Photography: Merlin Bronques | Last Night’s Party
Lead Design/Animation: Mike Milyavsky
Graphic Designer: Nikita Zeyfman


Directed by Seth Shukovsky (Little Red Robot ) in San Francisco. This video was made in collaboration with Merlin Bronques (Last Nights Party) and features his photography.

Kidzz is taken from the 2009 album Yeah Yeah Yes (DPF) by Nid And Sancy

dijous, 20 d’agost de 2009

Squarepusher - Solo Electric Bass 1

Tom Jenkinson alies Squarepusher té fama de ser un tio rar. Una extravagança que, sens dubte, amaga un cert hal de genialitat, perquè si no, no s'explica la seua última referència en Warp.

Solo Electric Bass 1 és el títol de l'àlbum. Es tracta d'un directe que va donar al setembre de 2007, armat únicament amb un baix elèctric de sis cordes i un amplificador, davant el públic parisenc de la Cité de la Musique.

En dit live, el d'Essex va demostrar els seus dots com a reputat baixista, donant regna solta a les seues pròpies composicions i, com si d'una autèntica jam es tractara, també a la improvisació i a la molt personal revisió d'algun que altre clàssic. Bo, algun que un altre no, concretament el ‘Castles made of sand’ del gran Jimi Hendrix, que apareix vetlladament en un dels talls. No hem d'oblidar que el nostre home ja va participar en un homenatge a l'eminent guitarrista en 2005.

Hi ha qui diu que Jenkinson és una d'eixes estreles que van començar a brillar amb una esplendor que pràcticament et deixava cec i que, no obstant això, s'ha anat apagant conforme ha anat traient nous discos (ja sabeu: allò de “és que des de Hard Normal Daddy no ha fet res que estiga a l'altura”). Al meu parer, tanmateix, hi ha qui no entén que els artistes han d'evolucionar (entenent per això el canvi conscient), equivocant-se o no, i trobar nous camins, noves sendes, per a potser sí o potser no, tornar als seus inicis. Per això, i supose que també per la meua afició al baix elèctric, que vaig començar a tocar amb 16 anys, l'última referència warpiana de Squarepusher em sembla l'hòstia, parlant clar.

S'allunya de la música electrònica, sí, però això no sempre és dolent. Hi ha sons que et posen la pell de gallina i punt. Quan escolte a Jenkinson tocar eixe instrument tan tremendament infravalorat com és el baix elèctric de manera àgil i magistral, quan ressonen en les meues oïdes eixos sols jazzístics amb ecos dels grans bass men de la historia -Stanley Clarke o Jaco Pastorius es deixen veure clarament en les seues influències- , quan m'assalten eixos episodis propers al funky gràcies a la tècnica coneguda com slap -que va ser el que realment em va atraure en la meua adolescència cap a aquest instrument-, quan passeja els seus virtuosos dits pels trasts, fent-los fills en forma de veloces i furioses escales, em dic i em repetisc que val, pot ser que Squarepusher siga un pèl excèntric i tot això, però és un molt bon músic i, discos així suposen un veritable regal als amants de la música… no només electrònica.

En definitiva, Solo Electric Bass 1 suposa una gran experiència sònica. Diria que vital. Encara que no sé si la deriva serà només per aquesta vegada o deixa entreveure un allunyament definitiu de la música de ball per part de Jenkinson. L'edició limitada de 850 còpies inclinen la balança en la primera adreça, però amb Squarepusher mai se sap.


divendres, 14 d’agost de 2009

Mixsejant

No cal dir que estic una miqueta perruza en el tema blogger. Tanmateix, sí he estat escrivint sobre música darrerament. Si voleu llegir-los, ací us lliure un llistat dels meus últims articles (en castellà) en Mixside:

Substancia 2 (2000, Quatermass/Sub Rosa)


Vitalic - Disco Terminateur EP (2009, PIAS/Different)

Mary Anne Hobbs - Wild Angels (2009, Planet Mu)

dijous, 6 d’agost de 2009

Simian Mobile Disco - Audacity Of Huge Remixes (2009, Wichita)

Aprofitant que queden molt pocs dies perquè isca a la llum el nou àlbum d'estudi de Simian Mobile Disco, el projecte més disbauxat dels britànics James Ellis Ford i James Anthony Saw, que durà per títol “Temporary Pleasure”, podem anar obrint boca amb “Audacity of Huge Remixes”, un EP que ve ni més ni menys que amb vuit versions distintes del seu primer senzill. Déu n'hi do.

La cançó, que parla d'aqueix fet tan comú com penós d'enamorar-te d'algú que no està enamorat de tu, amb Chris Keating, de la banda Yeasaye, en la secció vocal; ha estat remodelada i enriquida per un munt de gent diversa, en el que es conforma com el perfecte aperitiu al plat fort, el segon llarg del duo, que eixirà a la venda el pròxim 17 d'agost amb una plantilla de col·laboracions de luxe: Gruff Rhys de Super Furry Animals, Beth Ditto de Gossip i Alexis Taylor de Hot Chip, entre uns altres. I per si tot açò fora poc, per al successor de “Attack, Decay, Sustain, Release” –el seu primer LP, del 2007-, els britànics han decidit reclutar al geni del techno soul, Jamie Lidell. Fruit d'aquesta unió va sorgir Off the map, un tema que podeu escoltar fent clic en el Myspace d'aquest últim. Però anem al que ens interessa: “Audacity of Huge Remixes”.

Chicken Lips són els encarregats d'obrir les remescles. Una bona elecció, ja que el trio es mou en aquest terreny com peix en l'aigua (han remesclat amb èxit a Meat Katie, Underworld, Stereo MC’s, Headman, Tiga, Chicks on Speed o Josh Wink entre altres), i assoleix fer del tema, ja bailable de per si mateix, encara que de filosofia i minutatge pop, un tema perfecte per a la pista. Colorista i divertit, però potent i de amb molt de flow alhora. L'aport, a més, és doble, ja que a la pista vocal cal sumar la seua versió instrumental.

Li segueix l'obra de Naum Gabo. I dic “l'obra” perquè qui vulga que siga qui hi ha darrere, ha utilitzat com nom artístic el pseudònim d'un gran escultor soviètic militant del constructivisme i de l'art cinètic, el que implica una autèntica declaració d'intencions a l'hora de posar-se mans a l'obra amb la remescla. Electro fosc i abstracció sonora per a un track que, encara sense estar al servei de la revolució, podria representar el so bolxevic en l'actualitat.

Dekker & Johann, la parella que utilitza com símbol estètic una famosa màquina taladradora, signen els dos següents remixes. Electro house una miqueta passat de voltes, especialment pel que fa als baixos, que podria sonar eventualment en la màxima i que tampoc desentonaria massa en una gran discoteca d'aquestes que estan plenes de gom a gom de gent que es autodenomina “guapa”. No et dic res i t'ho dic tot.

Dusty Girle dóna forma a la referència autènticament dub disco. I quan dic dub, parle de l'autèntic, el jamaicà. El so rastafari s'enfila en aquesta remescla d'una manera poderosa amb els ritmes més pisters. A pesar que el conjunt aparentment és bastant lineal, al meu entendre és una de les millors remescles del disc pel groove que desprèn. Potser la millor si no fora per la que ve a continuació: el lliurament del jove Maxime Dangles.

Fitxat per al seu debut pel label Kompakt, el francès factura una remescla de matrícula d'honor. Quin estil té aquest noi! Amb ritmes tribals i una atmosfera que desborda intensitat, converteix Audacity of Huge en alguna cosa completament distinta al seu original. No sé si serà obra d'enginyeria o de talent, però el fet és que és un d'aqueixos temes que et deixen sense saber què dir, i només se't ocorre una estupidesa com… “a bailarrrr!”

I ja per a tancar el cercle, tornem a escoltar les cordes vocals de Keating, encara que toquitejades pels propis Simian Mobile Disco. I és que amb el bagatge que tenen com remescladors, no seria de rebut que no estigueren en els crèdits del seu propi treball. Cosí germà del remix facturat per Chicken Lips, el track dels SMD s'allunya del hit vuitenter i "negroide" per a acostar-se a les pistes de ball, i trencar-les, que és el que els agrada a aquests dos.

I ara sí, comença el compte arrere!

Tracklist: Simian Mobile Disc – Audacity of Huge Remixes (2009, Wichita)

1. Simian Mobile Disc – Audacity Of Huge (A Chicken Lips Malfunction!) (9:33)

2. Simian Mobile Disc – Audacity Of Huge (A Chicken Lips Instrumental Malfunction!) (9:32)

3. Simian Mobile Disc – Audacity Of Huge (Naum Gabo Remix) (6:43)

4. Simian Mobile Disc – Audacity Of Huge (Dekker & Johan Remix) (5:08)

5. Simian Mobile Disc – Audacity Of Huge (Dekker & Johan Dub) (5:09)

6. Simian Mobile Disc – Audacity Of Huge (Dusty Girle Remix) (10:33)

7. Simian Mobile Disc – Audacity Of Huge (Maxime Dangles Remix) (8:28)

8. Simian Mobile Disc – Audacity Of Huge (SMD Space Cave Version) (8:22)

... us deixe la cancó original per ací, per si no l'heu sentida!

dimarts, 4 d’agost de 2009

El top ten del tonti-pop

Una servidora que està de vacances i només pensa en tonteries... ha decidit fer el seu top ten del tonti-pop. Un post fresquet que, una de dues, o dibuixarà un somriure als vostres llavis en aquest dies de calor apegalosa o us donaran ganes de matar algú, preferiblement amb estètica "poppie". Allà va:

10. L-Kan: "Aburrida de estar salida"



09. La Casa Azul: "El sol no brillará nunca más"



08. La Monja Enana: "Amor cuántico"



07. Cola Jet Set: "Quiéreme"



06. Vacaciones: "Poppy girl"



05. Juniper Moon: "Volverás"




04. Meteosat: "Vilma"




03. Nosoträsh: "Voy a aterrizar"




02. Los Fresones Rebeldes: "Al amanecer"




01. Papá Topo: "Oso Panda"