Santa Magda

Després d'uns mesos sense xafar la "meca" de l'electrònica valenciana, dissabte passat vam peregrinar fins a Barraca per a gaudir amb el show de la polonesa Magda. Aquesta era la tercera vegada que l'artista visitava aquestes terres, dues d'elles amb el protagonisme total (que equival a punxar al circ, la pista central de Barraca) i on va brillar amb una àurea especial.

Així va ser, de fet, aquest dissabte, on l'estrella femenina del segell M_nus va iniciar una sessió inoblidable entorn a les 4:30-5:00 fins el tancament de la sala (a les 8:30, excessivament prompte, caguendéu!).

La veritat és que vaig disfrutar com no recordava... l'ànim no va decaure en cap moment i ens vam convertir en autèntics animadors de la Sala. No vam parar de botar durant tota la nit i de fer sonar un xiulet que portàvem i que utilitzavem per acompanyar els pujadons, que van anar seguits, un darrere l'altre. I és que el show de Magda va ser tan sumament espectacular que no podíem parar de ballar i de cridar (sense estupefaents de cap tipus). La potent música de Magda (que va oblidar el minimal estricte al fons de la seua maleta) es va apoderar de nosaltres d'una manera tan brutal que no vam eixir ni a prendre l'aire durant el temps que durà la sessió. Ni de conya. Vam suar com a porcs i va valer la pena. Santa Magda beneïda!

I com a mostra, un botó:


+ info: http://www.unmagda.com/
http://www.myspace.com/minimagda

Llàstima!

He rebut aquesta trista notícia per e-mail:

2008, un any sense ElectroSplash

L'evident incompetència dels nostres polítics i eixa por de l'oficialisme més ranci i reaccionari que la gent dedique part del seu oci al gaudi en estat pur de la música electrònica ha provocat que els organitzadors del ElectroSplash no contemplen per a aquest estiu 2008 la celebració d'aquest magnífic festival tech vista l'absència de suports i flagrant denegació de col·laboració dels nostres mandataris més directes. Durant llargs mesos, i desenes d'àrdues reunions, des de la direcció d'aquest esdeveniment electrònic estival s'ha intentat arribar a un acord amb diferents ajuntaments llevantins i andalusos per a cercar una nova ubicació al festival amb resultat nul. Els nostres "burrócratas", de forma traïdorenca i premeditada, han impedit que s'assolira un mínim acord ad hoc i així, i gràcies a la seua negació, els milers de "splashers" es quedaran aquest mes d'agost sense gaudir de la seua cita favorita electroide i avant a la vora del mar. Aquesta és sens dubte una de les pitjors notícies de l'any i demostra una vegada més que en aquest país la cultura de club no conta amb el beneplàcit dels nostres governants i que en els seus tan cacarejats, quadriculats i grandiloqüents Plans Estratègics de Cultura no hi ha lloc per a un fenomen lúdic-sonor que mou a centenars de milers de seguidors; dóna per a menjar a tot un espectre de persones que ens dediquem a la seua ideació, desenvolupament i difusió i sobretot fonamenta l'avantguarda musical d'un país abocat a la mediocritat intel·lectual i la seua manipulació més lamentable i dirigida. Solament ens queda esperar que l'any que ve aquesta tesitura tan abjecta canvie –els organitzadors estan des de ja treballant el 2009- i que l'ElectroSplash puga tornar a reprendre el bon camí de la consolidació com un dels saraos més coloristes, libérrims i millor argumentats de tot el planeta electrònic.

Comunicat oficial de l'organització de l'ElectroSplash
---

Jo! No val! Haurem d'invocar als nostres records, caguenla!

Silenci: arriba la veu de l'experiència

El número zero de la Revista Silenci ja està enllestit. Que... què és Silenci? Per als seus creadors, Silenci és una eina per a "fugir del soroll i les interferències", un instrument per "crear una atmosfera necessària gaudint amb tots els sentits dels esdeveniments culturals que ens envolten i alhora descobrir propostes silenciades fins ara. Silenci aborda amb reportatges, entrevistes, recomanacions, ressenyes i articles d'opinió els temes culturals més rellevants com la literatura, el cinema, la música, el teatre i l'art. Però no vol quedar-se ahí, vol anar més enllà, tractant d'apropar alguns aspectes de la nostra cultura amb seccions com Mirall, Fusió, Oficis, Oxígen, Mercat... on es presenten personatges, exemples d'integració, ocupacions o viatges sense oblidar la gastronomia, les noves tendències o altres expressions artístiques".

El número 1 sortirà al mes de setembre, amb 68 planes a tot color; serà gratuïta, íntegrament en valencià i amb una tirada de 10.000 exemplars. Un projecte ambiciós i molt especial que pretén estar a l'altura del País Valencià del segle XXI. La meua més sincera enhorabona als companys i companyes que es troben al seu darrere i... llarga vida a Silenci!

I com que el número zero ja es troba penjat a la xarxa, aprofite per recomanar l'entrevista que Silenci ha fet a Teresa Pratginestós, l'àvia de la música electrònica i imatge d'un nou festival de música house, el T-Shirt (pàgines 14 i 15). Vegeu-la ací.

Jo de major vull ser com ella!

Tricky: Knowle West Boy

Una ressenya cortesia del tito Marc.

Està en boca de tothom. Enguany serà l’any de la tornada del 'so Bristol'. Després de l’enorme retorn de Portishead amb el seu Third, disc diferent, inflexió i evolució musical que aborda nous horitzons, ara li toca al torn a Tricky. Potser una de les figures més representatives d’aquest moviment, que feu d’una bruta i mediocre ciutat anglesa, Bristol, un dels centres de l’avantguarda musical.

Tricky començà a mitjans dels 90 la seua carrera en solitari amb àlbums com Maxinquaye, Pre Millenium Tension, o Angels with dirty faces, un so abstracte, fosc, basat en el sampler (herència del hip hop), el dub i els diferents estils de música negra barrejats amb el pop, el rock i l’electrònica, per fer un nou estil, que ja havia encetat amb els companys de Massive Attack. Amb ells col·labora en LP’s mítics, com Blue Lines i No Protection. Però en Tricky havia de volar sol, explorar allò que duia dins i regurgitar-lo en forma de cançons.

Jo el vaig descobrir fa molts anys amb Juxtapose, estrany experiment hip hop que va parir amb l’ajuda de Dj Muggs, de Cypress Hill, el qual inclús li fa la rèplica en algun tema del disc. A partir d’ací, començà una evolució, cap a sons més clars, es veu que canvià de dieta i es curà de l’estat semidepressiu en el qual estava atrapat. Bé per ell, encara que la seua música mai arribà a ser la mateixa.

En aquest darrer disc, s’apropa, desenterrant el vell so down tempo amb temes com Past Mistake, Coalition o Cross to bear o buscant rasgar les guitarres en C’mon Baby. Hi ha estranys experiments de barreja de ragga en Bacative i Baligaga o amb el punk rock i psicodèlia en Council estate. Com sempre, la veu femenina aporta dolçor a la duresa del conjunt, en aquest cas torna a col·laborar amb na Constanzia Francavila.

En definitiva, un so més rocker i transparent, sense trair els principis del Tricky de sempre: eclecticisme, atreviment i dub d’avantguarda barrejat amb guitarres, moltes guitarres, emmarcades en una base hip hop. Els seus sons sempre són rics i complexos, crea atmosferes i paisatges sonors plens de textures, els quals es complementen de meravella amb qualsevol activitat creativa, com per exemple senzillament netejar la casa. És un dir...

+ info: http://www.trickyonline.com/

http://www.myspace.com/trickola

On puc descarregar Knowle Best Boy de Tricky? Ací.