Anit la programació de Barraca era especial. Una dona 4x4 era l’estrela convidada a la pista central: Ellen Allien. Abans de la seua actuació, el públic va poder gaudir a la sala Barraca de la gran personalitat d’una altra dona: la barcelonina Nuria Ghia. Amb estils diferents, ambdues van encandilar el personal i van deixar el pavelló ben alt, demostrant que les dones tenen molt a dir en el terreny de la música electrònica. 
Una servidora no estava massa animada abans d’entrar a la sala. Cansada i un poc malalta, no tenia moltes expectatives respecte a com acabaria la nit, però una vegada dintre, em vaig contagiar de l’alegria i el bon rotllo que es respirava a la Barraca. Als plats, la jove Nuria Ghia estava marcant-se un set increible, tant per la selecció musical com per la seua actitud. Completament pendent del seu públic i amb un somriure permanent, va aconseguir que la sala mitjana estiguera repleta de gom a gom, cosa que no és tant fàcil, tot s’ha de dir, quan el circ té les portes obertes. Ratifique, per tant, les paraules que Pablo Ferrer (l’encarregat de la programació de Barraca) em va dir quan ens va rebre: Nuria és la millor DJ de l’estat espanyol.
Una servidora no estava massa animada abans d’entrar a la sala. Cansada i un poc malalta, no tenia moltes expectatives respecte a com acabaria la nit, però una vegada dintre, em vaig contagiar de l’alegria i el bon rotllo que es respirava a la Barraca. Als plats, la jove Nuria Ghia estava marcant-se un set increible, tant per la selecció musical com per la seua actitud. Completament pendent del seu públic i amb un somriure permanent, va aconseguir que la sala mitjana estiguera repleta de gom a gom, cosa que no és tant fàcil, tot s’ha de dir, quan el circ té les portes obertes. Ratifique, per tant, les paraules que Pablo Ferrer (l’encarregat de la programació de Barraca) em va dir quan ens va rebre: Nuria és la millor DJ de l’estat espanyol.
Per altra banda, l’anielígena Ellen Fraatz començava el seu show a les 5:00 h. Una mirada al públic expectant de la germana bastava per a entendre que la seua música dista lluny de la vessant més comercial de l’electrònica. I és que, efectivament, es dibuixava un perfil més ‘alternatiu’ que amb altres artistes. No en va, la primera vegada que vaig veure la berlinesa, vaig trobar-me entre el públic al mateix Carles d’Orxata Sound System, que em va dir emocionat: “És que és Ellen Allien! Què gran és l’Orchestra of Bubbles!” (en referència al disc que va gravar amb Apparat). No obstant això, la sessió d’Ellen Allien no va anar pels derroters marcats pel seu últim LP “Sool”, un àlbum molt intimista, sinó que va repartir estopa per a tots els assistents, això sí, de manera inteligent i certament arriscada.
A més, si de la resident catalana de la Nuit des Femmes he destacat la seua actitud positiva, he de fer el mateix amb l’estrela de la nit, que en tot moment va demostrar ser una xica molt simpàtica, cosa que, jo almenys, valore molt.
La suma de tots aquests factors van donar com a resultat una nit molt agradable i divertida, vertaderament inesperada, que quedarà en els meus records.
