Aprofitant que queden molt pocs dies perquè isca a la llum el nou àlbum d'estudi de Simian Mobile Disco, el projecte més disbauxat dels britànics James Ellis Ford i James Anthony Saw, que durà per títol “Temporary Pleasure”, podem anar obrint boca amb “Audacity of Huge Remixes”, un EP que ve ni més ni menys que amb vuit versions distintes del seu primer senzill. Déu n'hi do.La cançó, que parla d'aqueix fet tan comú com penós d'enamorar-te d'algú que no està enamorat de tu, amb Chris Keating, de la banda Yeasaye, en la secció vocal; ha estat remodelada i enriquida per un munt de gent diversa, en el que es conforma com el perfecte aperitiu al plat fort, el segon llarg del duo, que eixirà a la venda el pròxim 17 d'agost amb una plantilla de col·laboracions de luxe: Gruff Rhys de Super Furry Animals, Beth Ditto de Gossip i Alexis Taylor de Hot Chip, entre uns altres. I per si tot açò fora poc, per al successor de “Attack, Decay, Sustain, Release” –el seu primer LP, del 2007-, els britànics han decidit reclutar al geni del techno soul, Jamie Lidell. Fruit d'aquesta unió va sorgir Off the map, un tema que podeu escoltar fent clic en el Myspace d'aquest últim. Però anem al que ens interessa: “Audacity of Huge Remixes”.
Chicken Lips són els encarregats d'obrir les remescles. Una bona elecció, ja que el trio es mou en aquest terreny com peix en l'aigua (han remesclat amb èxit a Meat Katie, Underworld, Stereo MC’s, Headman, Tiga, Chicks on Speed o Josh Wink entre altres), i assoleix fer del tema, ja bailable de per si mateix, encara que de filosofia i minutatge pop, un tema perfecte per a la pista. Colorista i divertit, però potent i de amb molt de flow alhora. L'aport, a més, és doble, ja que a la pista vocal cal sumar la seua versió instrumental.
Li segueix l'obra de Naum Gabo. I dic “l'obra” perquè qui vulga que siga qui hi ha darrere, ha utilitzat com nom artístic el pseudònim d'un gran escultor soviètic militant del constructivisme i de l'art cinètic, el que implica una autèntica declaració d'intencions a l'hora de posar-se mans a l'obra amb la remescla. Electro fosc i abstracció sonora per a un track que, encara sense estar al servei de la revolució, podria representar el so bolxevic en l'actualitat.
Dekker & Johann, la parella que utilitza com símbol estètic una famosa màquina taladradora, signen els dos següents remixes. Electro house una miqueta passat de voltes, especialment pel que fa als baixos, que podria sonar eventualment en la màxima i que tampoc desentonaria massa en una gran discoteca d'aquestes que estan plenes de gom a gom de gent que es autodenomina “guapa”. No et dic res i t'ho dic tot.
Dusty Girle dóna forma a la referència autènticament dub disco. I quan dic dub, parle de l'autèntic, el jamaicà. El so rastafari s'enfila en aquesta remescla d'una manera poderosa amb els ritmes més pisters. A pesar que el conjunt aparentment és bastant lineal, al meu entendre és una de les millors remescles del disc pel groove que desprèn. Potser la millor si no fora per la que ve a continuació: el lliurament del jove Maxime Dangles.
Fitxat per al seu debut pel label Kompakt, el francès factura una remescla de matrícula d'honor. Quin estil té aquest noi
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada