dijous, 8 de maig del 2008

Booka Shade: The sun and the neon light

Ja queda poc perquè puguem gaudir del nou treball en llarg del projecte Booka Shade, després d'aquell meravellós magatzem de hits que va ser "Movements".
Aquest duo, integrat pels alemanys Walter Meziger i Arno Kammermeier, ha publicat el seu nou àlbum en el segell del que són pilars fonamentals, al costat de M.A.N.D.Y. i DJ T, és a dir, el gran label alemà Get Physical. La veritat és que altra opció diferent hagués estat, com a poc, cridanera.

Es nota, en aquest nou treball, anomenat "The Sun And The Neon Light", un gran salt qualitatiu respecte als seus anteriors treballs. Primer cal dir que és una obra de pura poesia, un quadre sonor ple de matisos i amb un nexe comú, ja expressat des del seu propi títol: els contrastos entre la vida diürna i la nocturna.

Ens trobem davant uns sons més treballats, allunyant-se del convencional per a entrar en terrenys pantanosos, però arribant a una qualitat impressionant, amb una major profusió d'elements analògics, i atorgant-li una major importància a la part vocal, i una mirada més madura, sense sortir-se dels conceptes musicals que aquest projecte ha estimat des dels seus inicis.

Un àlbum que no cansa en cap moment i que escoltar-ho es converteix en un autèntic plaer, especialment degut al fet que cap dels talls se sembla a l'anterior i cadascun d'ells conforma una peça independent dintre d'una joia d'orfebreria sonora, una mica denotat per una multitud d'influències, perfectament enfilades al llarg del disc.

Podem veure com ha influenciat el synth pop al més pur estil Depeche Mode, en temes tan meravellosos com "Dusty Boots" o "Psychameleon", o girant cap a la seua vena mes sintètica i desenfadada, homenatjant el so de gent com Visage, en temes com "Redemption".

També s'introduïxen pels terrenys del electro pop més sofisticat, amb tocs a lo Primal Scream o Happy Mondays, en temes com "Sol City" o "Sweet Lies", o en el genial i deliciós "Karma Car", que també guarda cert regust als melòdics sons de gent com Air, i fins i tot un deliciós toc als de Border Community; inclòs s'atreveixen amb el costat més exploratori i evocador dels sons mes poppys, en la deliciosa peça final: "You Don’t Know What You Mean To Em" (J’s Lullaby), que ens recorda enormement a uns inspirats Sigur Ros.



No abandonen els sons més estrictament electrònics, com amb l'impressionant inici a través del genial Outskirts, una peça àcida d'ambient house, molt a l'estil dels acid heads britànics, com 808 State o A Guy Called Gerald, o en el tema que li segueix, Duke, un track que recorda al techno exploratori i psicodèlic dels ja extints Orbital.

I, òbviament, tampoc s'obliden de dirigir la seua mirada cap a la pista de ball, i això ho fan, d'una manera sublim, gràcies a talls com "Control Em", on es denota l'enorme influència del high energy, el so Munich i els ensenyaments del mestre Moroder, el divertit "Charlotte", gran tema de synth pop amb uns desenfadats tocs d'italo disc o en "Planetary", on uns breaks àcids ens recorden el so de gent com The Chemical Brothers o The Crystal Method.

No obstant això, també tenen temps per a sorprendre'ns amb peces més personals, com en "Comacabana", un tema que es mou entre el ambient mes experimental i el trip hop més malaltís, bevent d'un coctel conformat pels sorolls de genis com Howie B o Matthew Herbert i l'estil tan particular de les estrelles de Warp, com és el cas de Boards Of Canada.

Però, sense dubte, el seu moment més bizarro és el que ve de la mà del tema que dóna títol a l'LP. En "The Sun And The Neon Light", els Booka ens regalen una magnífica peça orquestral i de tints épics que no deixa indiferent ningú.

Un disc excel·lent, el llançament del qual està previst per al proper 27 de maig. Clar, que en aquest enllaç te'l pots descarregar a partir de ja. Bon profit!
---

4 comentaris:

Víctor ha dit...

Estic ensenyant-me grups nous que en la vida diria jo que existeien! I això que escolte música de tot tipus però aquestos se m'han passat! Però be, sempre estic a temps d'ensenyar-me

selektah ha dit...

Víctor, allò que dius és el que m'espenta a continuar amb aquesta aventura anomenada "Sampleopolis". Moltes gràcies. Si hi ha una cosa que m'agrada en aquest món és investigar el terreny musical, descobrir nous sons i noves sensacions cada dia i sobretot, compartir-les amb els meus.

Una abraçada.

Anònim ha dit...

OOOOO que grans, vaig directe a posar-los al mp3! Una mica de hause fet amb classe per un dia grisot , excel·lent combinació!

Mil petons i segueix donant-me pistes per tenir al música més molona de totes les contrades!

Petonets als raconets,jeejej

Ro.

selektah ha dit...

Molts petons per a tu també, Ro!