dimecres, 16 d’abril del 2008

Gregor Samsa

Aprofitant que avui em publiquen una ressenya sobre “La metamorfosi” de Kafka, al número 128 de l’Accent, quina millor manera d’encetar les ressenyes musicals a Sampleopolis que parlant d’un grup que porta el nom, precisament, del personatge del relat kafkià. A més, tenint en compte que “Gregor Samsa” han publicat un nou àlbum aquest mateix mes d’abril, doncs millor que millor. “Rest” és el títol d’aquest disc, que em va captivar només escoltar-lo i que m’ha servit de fil del què tirar per conèixer l’obra anterior dels de Richmond, deixant al descobert un autèntic tresor sonor.


Gregor Samsa van començar el seu periple l’any 2000, liderats per Champ Bennet, guitarrista, vocalista i pianista de la banda, i només un any després publicaven un Split EP1 amb The Silent Type. L’any següent arribaria el seu primer maxi en solitari, de títol homònim i a l’altre, un nou EP que aconseguiria cert ressò. Es tractava de 27:36. De títol neutre, corresponent al minutatge del mini-cd, 27:36 comptava amb tres extensos talls, el primer dels quals resultava un tribut obvi a Slowdive, i el segon i tercer s’adentraven per les textures del post-rock (Gybe!, Cranes, The explosions in the sky...) La veritat és que la crítica tancà files davant aquest treball, que tothom qualificà de meravellós i esperançador, a l’espera de què la banda de Virgínia es decidira a posar de llarg les seues intenses i emotives melodies. I eixe moment va arribar. El mes de març de 2006 va eixir a la llum el primer LP de la banda, 55:12, la primera cançó del qual, “Makeshift shelters” és una ‘intro’ d’autèntic luxe, en la què una base de guitarra i un senzill bucle melòdic serveix de sustent per a la preciosa combinació de veus xic/xica (Champ Bennet/ Nikki King), adornada amb un lleu goteig de notes. A continuació arriba “Even Numbers”, que és síntesi del disc en deu minuts: intro ambiental, esclafit i desenvolupament in crescendo. Com no podria ser d’una altra manera, l’herència de Gybe! o de Low és força evident, especialment en temes com “These points balance” o “Young and old” (que, sens dubte, compta amb un final que multiplica el seu valor), tot i que les cançons de Gregor Samsa tenen personalitat pròpia: nocturnes, hipnòtiques, íntimes, sempre a camera lenta; tocades per a tancar els ulls i imaginar paisatges onírics.


Bellesa i profunditat són els adjectius que em vénen al cap quan escolte les melodies arranjades per Gregor Samsa, i ara ho estic fent amb Rest, l’últim àlbum de la banda, que va veure la llum en edició digital el passat 1 d’abril. A Europa en el segell Own i als Estats Units, en Kora (que el publicarà a més en tres formats especials: vinil doble 2x12, edició limitada de 500 i edició per a col·leccionistes de 30; la qual cosa és senzillament impressionant: si això no és tenir cura del seu públic, ja em direu què és).

El tema que obri aquest fabulós disc, ho fa d’una manera molt tendra. Com si d’una caixa de música es tractés, “The adolescent” va sumant qualitat en cada tempo, especialment quan se sumen el violí i el dolçor de la veu de Nikki King. A continuació, ve un dels millors talls, “Ain leuh” en el qual destaca l’obertura al piano i el solapament de les veus masculina i femenina, que també es conjuguen en perfecta harmonia en “Jeroen Van Haken” i en “Pseudonynms”. En Rest, Gregor Samsa s’allunyen dels llargs crescendos als què tant acostumades ens tenen grups més “post” i aconsegueixen construir joia darrere joia, un àlbum realment bonic, capaç d’elevar-nos alguns palms per damunt del terra.

+ info: http://www.myspace.com/gregorsamsamyspace

http://gregorsamsa.com/


1 Split, en anglès, vol dir "dividit", "per la meitat", per tant, un Split EP vol dir que l’EP està compartit per dos grups.