Tota literatura és política, deia fa poc Rafael Reig al seu bloc. “Per raons polítiques, per raons poètiques” cantava Michel Cloup a “Essayer”, el segon tema del primer àlbum d’Expérience, “Aujourd’hui maintenant” (Lithium-Green Ufos, 2001).
Entre aquell disc de debut de la banda de Toulouse i “Nous (en) sommes encore là”, que va eixir a la llum ahir mateix, han passat set anys i dos àlbums més (“Hémisphère gauche”, 2004 i “Positive karaoke with a gun”, 2005). Temps que li ha servit a Expérience per consolidar una proposta musical i poètica d’una gran qualitat, i al seu líder, Michel Cloup, per a desmarcar-se definitivament del seu projecte anterior: un grup que marcà per a sempre un camí en el rock europeu valent i transgressor, Diabologum.
Cloup va servir-se d’Expérience per apartar-se del rock incendiari de Diabologum, per dolsificar uns plantejaments intransigents propers al hardcore i apostar per mostrar les influències del rock americà, de Neil Young a Sonic Youth, passant per The Pixies i The Velvet Underground, encara que tot passat per un filtre cultural decididament europeu: “M’agrada molt aquesta tendència europea de dEus, eixe “mercadet” musical on busquem una part de les seues influències en el rock i el jazz americans, una altra part en la seua pròpia cultura europea”, diu Cloup.
Expérience podria ser definit amb una paraula: “intensitat”. I és que fan del rock un estil vertaderament viu, diferent a tot el què considerem grups de rock (The Strokes, The White Stripes, Yeah Yeah Yeahs…), on la música i la poesia estan en un primer plànol.
EXPÉRIENCE: ILS SONT DEVENUS FOUS (Spanish Subs.)
EXPÉRIENCE: DES HÉROS (spanish subs)
EXPERIENCE: les aspects positifs des jeunes énergies négatives
Encara no he escoltat aquest “Nous (en) sommes encore là”, que ahir va ser notícia, però els avanços que s’han fet em dónen unes ganes terribles de devorar aquest LP. I a vosaltres?
Entre aquell disc de debut de la banda de Toulouse i “Nous (en) sommes encore là”, que va eixir a la llum ahir mateix, han passat set anys i dos àlbums més (“Hémisphère gauche”, 2004 i “Positive karaoke with a gun”, 2005). Temps que li ha servit a Expérience per consolidar una proposta musical i poètica d’una gran qualitat, i al seu líder, Michel Cloup, per a desmarcar-se definitivament del seu projecte anterior: un grup que marcà per a sempre un camí en el rock europeu valent i transgressor, Diabologum.
Cloup va servir-se d’Expérience per apartar-se del rock incendiari de Diabologum, per dolsificar uns plantejaments intransigents propers al hardcore i apostar per mostrar les influències del rock americà, de Neil Young a Sonic Youth, passant per The Pixies i The Velvet Underground, encara que tot passat per un filtre cultural decididament europeu: “M’agrada molt aquesta tendència europea de dEus, eixe “mercadet” musical on busquem una part de les seues influències en el rock i el jazz americans, una altra part en la seua pròpia cultura europea”, diu Cloup.
Expérience podria ser definit amb una paraula: “intensitat”. I és que fan del rock un estil vertaderament viu, diferent a tot el què considerem grups de rock (The Strokes, The White Stripes, Yeah Yeah Yeahs…), on la música i la poesia estan en un primer plànol.
EXPÉRIENCE: ILS SONT DEVENUS FOUS (Spanish Subs.)
EXPÉRIENCE: DES HÉROS (spanish subs)
EXPERIENCE: les aspects positifs des jeunes énergies négatives
Encara no he escoltat aquest “Nous (en) sommes encore là”, que ahir va ser notícia, però els avanços que s’han fet em dónen unes ganes terribles de devorar aquest LP. I a vosaltres?
+ info: www.experiencenet.net
2 comentaris:
Ei Aurora, feia temps que no em deixava caure pels blocs amics. La veritat, he estat un poc atrapat en el curro, la vida i una espècie de fluidesa primaveral en resposta a aquets temps de merda que ha fet en l'illa. Un encert aquest bloc, la peça paga la pena per la lletra. Una abraçada perla. Te truque,que ara tinc tarifa plana - encara que deteste parlar per telèfon, em condemne a mi mateix a fer-lo, ja veus-.
doncs a veure si és veritat, encara que hages de rebre algunes ones electromagnètiques... tu ja saps, en apartar-te un poquet el telèfon és suficient. moltes gràcies pel missatget, rei. t'agrada el dissenyet?
Publica un comentari a l'entrada