Fins ací hem arribat. El treball, les oposicions, l'Escola d'Idiomes, un blog paral·lel, i per suposat, molts altres projectes, m'han obligat a prendre la decisió de deixar de banda Sampleópolis. La propera entrada que publique us redireccionarà directament a un nou portal musico-cultural que s'enceta amb molta il·lusió i en el que m'he involucrat "per culpa" de l'amic Jordi Garrigós.
Gràcies a totes i tots per seguir-me durant aquest temps. Molts besets.
Allò que diuen de què un crític és un músic frustrat és una veritat com un temple. Almenys en el meu cas. Per a mi la música sempre ha estat una gran passió, però el fet de què no haja arribat a conéixer de debó cap instrument m’ha portat per altres camins alternatius. Un d’ells, i el de més envergadura, va ser un programa de ràdio, amb el nom de Sampleopolis, que vaig dirigir i que hi va ser en antenna durant dos anys ininterrompudament cada divendres al 104.4 del dial de la ciutat de València, o el que és el mateix, a Ràdio Klara, lliure i llibertària. Es tractava del primer (i únic fins el moment, almenys que jo tinga constància) programa de música electrònica que es feia a l’emissora.
Sampleopolis començà a emetre’s per les ones hertzianes el vint-i-set de juliol de 2001, amb una presentadora al capdavant dels micros sense ni gota d’experiència, però que al llarg del temps aniria curtint-se i aprenent els secrets i els truquillos de l’ofici.
La sel·lecció musical estava limitada per l’adjectiu “d’electrònica”, però era increïblement àmplia: anava des del hip hop fins el techno, passant pel breakbeat, el drum and bass, el trip-hop, el nu-jazz, el post-rock, el house, i un llarg etcètera.
En definitiva, Sampleopolis era el programa que a mi, com a oient, m’haguera agradat escoltar i vaig ser molt feliç fent-lo. Però totes les coses, siguen bones o dolentes, acaben, i Sampleopolis arribà a la seua fi per motius que no vénen al cas.
El fet de què aquest bloc conserve el nom de Sampleopolis és en part un homenatge a aquell programa, que no haguera estat possible (i és important que ho recorde) sense els meus grans amics Xavi Martínez i Andrés González, que van fer una gran tasca als comandaments tècnics. Per cert, un dels grans encerts que vam tenir, al meu paréixer, va ser la sintonia que obria i tancava el programa cada setmana. Una cançó especialment potent, i molt radiofònica alhora, que connectava extremadament bé amb l’esperit de Sampleopolis. Jutgeu-la vosaltres mateixes.
I dit açò, benvingudes i benvinguts a Sampleopolis.
