Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hip hop. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris hip hop. Mostrar tots els missatges

dimarts, 9 de juny del 2009

dead prez: Hip Hop

dead prez és un duo de hip hop underground format per stic.man i M-1. Es van donar a conèixer per les seues líriques centrades en la política, el racisme, la pedagogia crítica, l'activisme contra la hipocresia governamental, i el control corporatiu dels mitjans de comunicació. Deixaren ben clara la seua postura en el seu primer àlbum, declarant en la cançó "I'm A African" que el grup està "en algun lloc entre Niggaz With Attitude i Public Enemy". En 1990, M-1 va assistir a la FAMU (Florida Agricultural and Mechanical University) en Tallahassee, on va conèixer stic.man i van connectar a causa de el seu amor per la música i els seus coneixements. "Vaig ser absorbit pels Panteres Negres en la seua integritat", recorda M-1, que es va unir al International Democratic People’s Uhuru Movement (InPDUM) a Chicago durant tres anys, mentre que stic.man va romandre a Florida i va començar a clavar-se en problemes. Cremat per l'ardu treball d'Uhuru, M-1 va decidir que era hora de donar començament a la seva carrera dintre del món de la música i stic.man hi va estar d'acord.
Influenciats per Malcolm X i Public Enemy, dead prez va transcriure l'educació política que van adquirir en la poesia lírica. Lord Jamar de Brand Nubian els va descobrir a Nova York i els va ajudar a signar un contracte amb Loud Records. Però ser els nous nois del barri en un segell principal com Loud (casa de Wu-Tang Clan i Mobb Deep) no va ser fàcil. dead prez no era sempre la prioritat de Loud, però això no els va detenir per a construir-se un gran ventall d'admiradors gràcies a la seva música. El seu àlbum debut va ser Let's Get Free en 2000, on s'incloïa l'èxit menor "Hip Hop".



Uh, uh, uh, 1, 2, 1, 2
Uh, uh, 1, 2, 1, 2, uh, uh
All my dogs

Hook

Its bigger than hip hop, hip hop, hip hop, hip
Its bigger than hip hop, hip hop, hip hop, hip hop

Uh, one thing bout music, when it hit you feel no pain
White folks say it controls your brain
I know better than that, thats game and we ready for that
Two soldiers head of the pack, matter of fact who got the gat?
And where my army at?
Rather attack and not react
Back the beats, it dont reflect on how many records get sold
On sex, drugs, and rock and roll, whether your projects put on hold
In the real world, these just people with ideas
They just like me and you when the smoke and camera disappear
Again the real world (world), its bigger than all these fake ass records
When poor folks got the millions and my womans disrespected
If you check 1,2, my word of advice to you is just relax
Just do what you got to do, if that dont work then kick the facts
If you a fighter, rider, ? bouter? , flame ignitor, crowd exciter
Or you wanna just get high, then just say it
But then if you a liar-liar, pants on fire, wolf-cry agent with a wire
Im gonna know it when I play it

Hook

Uh, who shot biggie smalls?
If we dont get them, they gonna get us all
Im down for runnin up on them crackers in they city hall
We ride for yall, all my dogs stay real
Nigga dont think these record deals gonna feed your seeds
And pay your bills because they not
Mcs get a little bit of love and think they hot
Talkin bout how much money they got, all yall records sound the same
I sick of that fake thug, r & b, rap scenario all day on the radio
Same scenes in the video, monotonous material, yall dont here me though
These record labels slang our tapes like dope
You can be next in line, and signed, and still be writing rhymes and broke
You would rather have a lexus, some justice, a dream or some substance?
A beamer, a necklace or freedom?
Still a nigga like me dont playa hate, I just stay awake
This real hip hop, and it dont stop until we get the po-po off the block
They call it....

Hook

Uh, dps got that crazy shit we keep it crunk up
John blazed and shit what

Repeat

Fake, fake, fake records

dimecres, 18 de febrer del 2009

M.I.A.

Una ressenya cedida per Marc Peris.

M.I.A.
Kala
2007, XL

M'ha fet recuperar la fe en el Hip Hop. No tot són actituds de goril·la, pijerio macarra i silicona a cabassos. El Hip Hop als EUA està mort. Me la suen Jay-Z, Kanye West i tota aquest colla de subnormals snobs. Allà, el Hip-Hop és el sistema, i per tant, està desactivat. La força rebel ha deixat pas al nihilisme barat. Aquesta força que regalava poesia combativa al gueto, que atresoraven Public Enemy, Krs One, Mos Def, i inclús altres col·lectius com NWA, o l'Ice T, per anomenar només alguns exemples. Només cal vore al mongol de 50 cent o qualsevol d'aquests per entendre què està passant.

El Hip hop té interés per a mi quan surt dels motlles i serveix d'altaveu per a l'extrarradi de la fortalessa Europa. Actitud Third World Democracy, cultures que necessiten expressions directes, com el Rap. Açò és el que era en un inici, la veu del guetto, un moviment obert i en constant barreja. Ara només hi ha clitxès, rigidesa formal i imitació. Fuck it.

M.I.A. no oblida els seus orígens en el gueto, en Sri Lanka. Tampoc oblida la lluita del seu poble Tamil, oprimit com molts altres pobles perifèrics del món. Un més.

Parle d'eclecticisme, de la connexió de cultures que es troben en els barris marginals de Babylon. El seu darrer àlbum Kala, beu d'influències orientals, africanes (d'Àfrica), i de pop rock blanc (Pixies, New Order, en aquest tema empra el mític tema l'Straight to Hell, de The Clash). No es pot desdir que té molt d'olfacte.

El millor Rap no es fa hui en el Bronx, ni en South Central, sinó en les barriades de Dakar, en Palestina, o en Caracas.

Així M.I.A. ha recorregut el món i ha fet un disc monumental. A gaudir-lo.


PD. Ja he vist algun comercial que fa servir 'Paper Planes' de M.I.A. Jo no sóc dels puristes que refusen quelcom perquè s'utilitze en un anunci. Me la sua. El potencial indigerible pel sistema de M.I.A. està allà, a no ser que la vida acabe dient el contrari. Però jo crec que sap molt bé què fa.

dijous, 18 de setembre del 2008

Hip hop de la terreta

Rapsodes, el grup de hip hop de la comarca del Camp de Túria ha tret el seu primer llarga durada. Es tracta de "Contes per Versos", que van presentar a la sala El Loco el passat 10 de setembre.
Des de Sampleopolis volem desitjar a aquests 'b-boys' valencians la millor de les sorts amb la promoció d'aquest disc, que, per cert, podeu escoltar senceret i descarregar a la seua pàgina web http://www.rapsodes.com/