Música electrònica lliure per a transformar la societat capitalista

Article publicat prèviament en castellà a Mixside.

El moviment netlabel està en plena forma. Cada dia que passa, augmenta la presència de segells discogràfics virtuals sense ànim de lucre, sense cap tipus de publicitat i que “regalen” música en la xarxa. Dins dels paràmetres de la música electrònica, en concret, hi ha una subcultura lliure immensa. El fet que els netlabels electrònics (en qualsevol dels estils que es bifurca la música feta amb màquines) es multipliquen d'aquesta manera, fa que la qualitat dels treballs publicats siga major. Aquests treballs ixen a la llum baix llicencia “Creative Commons”, una opció que permet arrancar la creació musical dels paràmetres comercials i de les arpes de la indústria musical, retornant a la música la seua funció social, ja que democratitza el seu accés i la seua distribució, i fent-la, en definitiva, més horitzontal.

Mika Martini, cofundador del netlabel xilè Pueblo Nuevo considera que aquest tipus de segells atorguen “l'oportunitat de saltar-se tots els clixés del mercat de la música tradicional, darrere de la major llibertat creativa i del desenvolupament de noves formes d'associació, creació i distribució de manifestacions musicals”, ja que són “una plataforma de discussió, un moviment cultural mundial, una instal·lació artística o tot això al mateix temps”.

En l'estat espanyol, ara per ara, aquest moviment també està en auge. Hi ha un bon grapat de discogràfiques virtuals que editen material de primera qualitat. L'objectiu d'aquest article és realitzar una aproximació a l'escena, doncs és impossible abastar el fenomen en la seua totalitat, que esperem, us servisca d'al·licient per a investigar pel vostre propi compte i descobrir noves músiques fent cas omís a les barreres econòmiques i mantenint el màxim respecte cap als artistes.

El nostre recorregut comença amb un dels veterans, Offaudio, que duu quatre anys en la xarxa i quasi seixanta referències publicades. El seu artista resident i un dels fundadors, Dessben, és un artista lleonès establit a Madrid apassionat del gènere techno en totes les seues variants. Com creador, Dessben sempre cerca noves teixidures i juga amb l'experimentació. Com cofundador de Offaudio, es caracteritza com un dels exponents de la crepitant escena netlabel espanyola.

Seguim el nostre viatge cap al sud, amb parada obligatòria a Granada. En aquest meravellosa ciutat té la seua seu el col·lectiu Miga (format per un conjunt de creatius audiovisuals, des de video-jockeys a fotògrafs, passant per dissenyadors gràfics), que conta amb un segell audiovisual i de descàrregues gratuïtes de títol homònim. Dit netlabel va nàixer com una resposta a les necessitats creatives dels seus fundadors i com una nova forma de pensar i d'actuar enfront dels tancats circuits de música, mantenint un control creatiu total sobre les referències exposades, que estan a punt de sobrepassar la trentena.

Un dels segells més actius en la xarxa és Flumo. Per als seus membres és el lloc perfecte on donar cabuda a tots aquells nous talents que transiten els camins de la innovació sónica, especialment a través del subsello Fluidos, especialitzat en una electrònica que podríem anomenar ‘conceptual’, bastant allunyada de la pista de ball i dirigida a afeccionats i afeccionades a altre tipus d'espais i sonoritats. A pesar del seu caràcter hispànic, el catàleg de Flumo conta amb les aportacions d'artistes d'altres latituds (Polònia, Canadà o Uruguai, entre altres), que, sens dubte, enriqueixen la proposta i la fan més interessant.

Una miqueta més al sud, concretament en la ciutat de Màlaga, Neovinyl actua, segons el nostre company Maiknight, com “si de la passarel·la de Milà es tractara, [de] llançadora d'aquells artistes que més influiran en els sons que es vagen a usar en temporades futures”.

Berio Molina i Xesús Barre són el nucli creatiu de Alg-a, un netlabel que opera des de 2004 a Galícia amb el propòsit de donar difusió als artistes de música digital gallecs. Un treball que gira entorn a l'experimentació electroacústica, el soroll, els enregistraments de camp, les microtextures i les improvisacions en temps real en entorns de programari d'àudio.

Com la unió fa la força, dos col·lectius de l'escena estatal, Fucktor i 13 Kalles, amb seu en els municipis d'Alcoi i Aranjuez, es van convertir en Fcktr XIII, configurant-se com el primer netlabel peninsular dedicat al gènere del drum ‘n’ bass i a les seues variants.

Des de Catalunya actua net.audio.es, una plataforma i web al mateix temps que aglutina entorn seu a bona part de segells i artistes banderers de l'altruisme en Internet. Segons els seus responsables, la geografia no és important en açò dels netlabels, però la veritat és que són molts els gestionats en territori català.
Un bon exemple és Op3n, especialment dedicat a les ments inquietes i capitanejat per Cristian Negre, un dels ideòlegs de la pròpia net.audio. O Inoquo, un segell de cor minimal, amb base en la comarca del Vallès, que ha llançat a un dels millors productors de ball de l'escena, el Sr. Click. El toc més ‘kitsch’ per aquests llars el posa Costellam, un netlabel certament peculiar, amb un catàleg on podem trobar-nos des del folk més marcià fins a cante jondo fet amb ordinadors.

Però com no podia ser d'altra manera, també hi ha vida més enllà de la península. David Díaz Ortega a.k.a. DDO és l'alma mater de Nulogic, un netlabel canari que aposta amb passió per la innovació i el risc. Només cal fer un cop d'ull a una de les seues referències publicades, banda sonora d'un projecte de còmic, per a adonar-se d'això.

I podríem seguir donant noms i referències durant paràgrafs i més paràgrafs, però creiem que és millor que el lector s'endinse per si mateix en l'escena. Segur que troba el que li agrada. I gratis. Llarga vida al moviment netlabel!