dimecres, 20 de maig de 2009

El Sònar, "una cosa rara oberta a tot el món"

Article publicat com a monogràfic de la secció de cultura en l'Accent 154.

Sota el nom oficial de Festival de Música Avançada i Art Multimèdia, el Sònar se celebra a Barcelona des de 1994. Quinze anys i setze edicions després és hora de preguntar-se on rau l'èxit d'aquesta iniciativa que, a hores d'ara, organitza l'empresa Advanced Music.

En una entrevista concedida l'any passat a El Periòdic de Catalunya, Enric Palau, un dels pares de la criatura junt a Ricard Robles i Sergi Caballero, va definir-lo com "una cosa rara oberta a tot el món". Tal vegada siga en aquesta senzilla definició on trobar la resposta. I és que, lluny de la filosofia d'altres grans festivals, que no és altra que la lògica del benefici, els cartells del Sònar són sinònims d'una ferma aposta per artistes revelació front a un reduïda presència de grans noms. Així, al llarg de la seua història, el festival s'ha consolidat com el trampolí definitiu d'alguns creadors i sobretot, com una plataforma per escoltar i gaudir els sons que vindran decidits a transformar i renovar l'escena de la música electrònica.

El cartell del Sònar 2009
Feu-vos lloc a l'agenda durant els dies 18, 19 i 20 de juny, perquè enguany, el festival trasllada als seus escenaris el batec de les diferents escenes emergents de tot el planeta.
Així, tindrà presència una bateria de joves talents que es perfilen com a grans referents de futur. Entre ells, destaquen Crystal Castles, Fever Ray, Micachu & The Shapes, Buraka Som Sistema o Deadmau5. També el factor femení tornarà a ser decisiu en el cartell de 2009 amb les actuacions, entre altres, d'Ebony Bones, La Roux o Mary Anne Hobbs. Si parlem de dones, però, no podem oblidar la gran Grace Jones, una autèntica diva que aterra a Barcelona amb nou disc.
Però la diversitat generacional o sexual no ha sigut l'únic criteri. Els organitzadors han trencat una llança a favor del continent africà, a través de formacions com Konono No.1, Mulatu Astatke,
Mujava o Filastine, així com de la música del gueto per excel·lència, el rap, i les seues darreres evolucions, amb noms com DSL, Young Fathers, James Pants o Beardyman. I, com no podia ser d'una altra manera, molts projectes locals també tenen cabuda. És el cas de Guillamino, Joe Crepúsculo, Miaau, Anímic o el mític Pau Riba, que actuarà junt a la banda Mil Simonis.

Sí, el Sònar sempre arrisca. Però també es colen algunes grans estrelles. Aquest any, la grossa ve representada pels germans Hartnoll, més coneguts com Orbital, tot un referent en allò que es va convenir anomenar 'intelligent techno'. Tel·lonejats pels incatalogables Animal Collective, seran els encarregats de posar la guinda a una edició eminentment electrònica en el terreny musical: des del so profund dels alemanys Shed i Marcel Dettmann fins a la frescor de Moderat, la conjunció perfecta entre Modeselektor i Apparat.

No sols de música viu el Sònar
Baixos, beats, ritmes, ball… són paraules fonamentals per entendre el festival. Però no les úniques. Mecànics, per exemple, és una proposta dirigida a tots aquells interessats en el món de la creació musical. Es tracta d'una exposició que tanca Sonarmàtica, trilogia centrada en la revisitació de la màgia, el cine i la creació sonora del segle XIX en l'era digital. O Sònarkids, un nou festival concebut per a pares, mares, xiquetes i xiquets, que se celebrarà per primera vegada el diumenge 21 i que segueix la filosofia del seu germà major.
La seua programació musical serà de primer nivell, amb gent com Laurent Garnier, o La Mala amb Griffi i M'Baka; això sí, amb shows adaptats a una jornada tan particular com aquesta, i vindrà acompanyada de múltiples activitats per als més menuts: classes de dj, de ball de hip hop, tallers d'il·lustració, construcció amb fitxes Lego… Impossible avorrirse.



Però si hi ha alguna cosa aliena al món de la música que destaque cada any per sobre de tota la resta, és la imatge. Sempre feta per sorprendre. Almenys, des de 1997, quan es produeix un vertader punt d'inflexió en les campanyes publicitàries del Sònar: els progenitors dels creadors del festival van servir de models. En el seu desè festival, rient-se de les crítiques que qualificaven algunes de les seues propostes de 'timo', van utilitzar la imatge de diversos estafadors, com el Dioni. El tuning i els acids també serviren com a emblema, mentre que en 2002 ironitzaren amb el seu abast 'mainstream', sent el famós Maradona la carta de presentació. Un any més tard van patir la censura dels mitjans. Tot i que, probablement, cap campanya haja estat tant exitosa com la de 'la Pajarraca' de l'edició passada. Enguany, ve en forma de pel·lícula protagonitzada per unes 'majorettes' vingudes del món dels somnis que, degut a les telefonades que reben des d'una cabina diabòlica, se senten desorientades en el món dels vius.
Podeu veure'l a la pàgina web del festival: http://www.sonar.es/, on, a més, trobareu tota la informació i l'emissora de ràdio, amb la que anar obrint boca de cara a la celebració d'aquests tres dies replets de música, senzillament, increïble.