dimarts, 12 de maig de 2009

La batidora ska-pop de Madness rugeix de nou

Article publicat avui a Público.


Finals de la dècada dels setanta. El punk canviava la direcció del rock. Li deia: "Per allà no, per ací". Per ací significava urgent, sorollós, crític i bàsic. Res d'òperes elèctriques: millor bramar-li a la realitat. En aquells anys, en el mateix lloc en el qual els Sex Pistols dinamitaven els fonaments del rock, creixia un grup que apuntava a sons totalment distints, principalment el reggae i l'ska jamaicà, i que anava a convertir-se en un dels fenòmens musicals del canvi de dècada. Es deia Madness i, trenta anys després, acaba de publicar nou disc, The liberty of Norton Folgate (Naive, 2009).

Des de Londres, Mark Bedford, el baixista del grup, recorda els seus anys de glòria comercial: "No estic orgullós d'haver tingut èxit en els vuitanta, sinó que les cançons, escoltades a dia d'avui, encara funcionen i et fan vibrar. Això és el que et fa sentir-te orgullós, que encara afecten a la gent".

Té raó: cançons com One step beyond, Wings of the dove, House of fun o l'arxiconeguda Our house segueixen tenint un efecte letal per a l'oïdor. I per a altres bandes: "Sí que hem tingut molta influència sobre altres grups, principalment britànics. El nostre deixant es veu en algunes cançons de Blur. I sobretot en Kaiser Chiefs: cree que tenen una mentalitat i una forma d'entendre la música molt semblant a la de Madness", explica Bedford.

Pop netejavidres
The liberty of Norton Folgate és el primer àlbum de Madness en deu anys. Orientat cap al pop net i cristal·lí, van començar a gravar-lo en 2007, però només a principis d'enguany han assolit tancar-se en l'estudi per a finalitzar-lo. "Fa dos anys, ens vam adonar que hi havia bon material per a un nou disc i ens llancem. Ho hem gravat a poc a poc perquè ens agrada treballar a poc a poc. Estem ficats en projectes diferents i és difícil organitzar-nos", diu Bedford.

No obstant això, en aquests deu anys no han estat quiets. Segons recorda el baixista del grup, "hem estat tocant bastant, quasi tots els anys. També vam engegar el projecte The Dangermen per a tocar versions de clàssics del reggae".

Només cal veure els seus vídeos, alguns d'ells desternillants, per a adonar-se que l'humor és una de les claus en la història de la formació. "De vegades no ens prenien de debò, però l'important són les cançons que escrius. La gent et recordarà per elles. En tot cas, l'humor és alguna cosa molt saludable". Bedford troba a faltar "l'idealisme de la joventut en els anys setanta. Potser es tractava de la ressaca dels seixanta, però és una mica valuós que hem perdut".
També veu diferències en la música: "Fa poc vaig anar a veure als Fleet Foxes i em van encantar. El seu disc és genial. Em crida l'atenció una tendència que es dóna en l'actualitat, i és la d'escriure lletres més personals i íntimes. És com si la música pop s'haguera tornat més introvertida. I no ho critique, sinó tot el contrari, em sembla molt interessant". Madness oferirà un parell de concerts a Espanya al juny, amb les dates encara per confirmar.
---

Madness, Night Boat to Cairo



Madness, Baggy Trousers



Madness, One step beyond



Madness, Mi girl

2 comentaris:

Marc Peris ha dit...

Fotre, precisament estava ahir pensant en descarregar-me la discografia de Madness!
Que fort! Tenia en CD dos Cd's que el cutxitril del meu germà engolí i no els vaig tornar a vore.

Aurora Mora ha dit...

Jajaja... si aquell cutxitril parlara...