Propera estació: Berlin

Estic emocionadíssima amb el proper viatge que tenim programat: ni més ni menys que a Berlin, el 9 de maig. I una de les coses que tenen a veure amb la meua emoció és el que relata Guillem Sans al reportatge que va publicar el passat diumenge a Público.

La 'easyjetset' del techno

Els clubs de Berlin atrauen milers d'europeus tots els cap de setmana gràcies als vols barats que oferten els seus dos aeroports

Les aerolínies de baix cost i unes característiques urbanes úniques a Europa han revolucionat en els últims anys l'escena del techno a Berlin. Milers d'europeus volen tots els caps de setmana a la capital alemanya per a passar la nit (i part del dia) en els clubs de la ciutat. Els grans són una dotzena, entre ells: Watergate, Tresor, Bar 25 i The Deep. Només en el Berghain, "la catedral", caben unes 3.000 persones. El crític musical Tobias Rapp calcula que de divendres a diumenge aquests turistes del techno que ell ha batejat com "la easyjetset" són uns deu mil. "Hi ha una diferència molt clara amb els anys noranta.

El 'circ' del Bar 25 en plena efervescència

-

Llavors, l'escena del techno a Berlin era realment molt alemanya. Ara es pot parlar d'un fenomen de masses", explica. Això també es reflecteix en el tipus de música, que deu anys enrere "tenia més múscul" i ara és "més minimal". En les cues d'entrada hi ha temps suficient per a comprovar que un no es troba entre alemanys. L'alemany no destaca per sobre de l'anglès, l'italià o l'espanyol. "Tota persona que viu a Europa i estima el techno o el house ha vingut alguna vegada a Berlin en els últims anys", resumeix Rapp. L'entrada als clubs costa aquí entre 5 i 12 euros, quan a Eivissa es paguen més de 50.

Els taxis són ara aeris

Rapp creu que sense els vols barats un de cada tres clubs hauria de tancar. A diferència d'altres ciutats alemanyes com Frankfurt i Munic, la capital alemanya té poca importància en el trànsit aeri internacional. Amb el tancament de l'històric Tempelhof, a l'octubre passat, queden dos aeroports (Tegel en l'oest i Schönefeld en l'aquest) que s'han especialitzat en aerolínies barates. Schönefeld va registrar 1,7 milions de passatgers en 2003. L'any passat ja superaven els 6,6 milions.

Rapp es va prendre una pausa de sis mesos en la redacció del semanari Der Spiegel, a Hamburg, per a escriure un llibre sobre el fenomen amb l'ajuda dels seus contactes i experiències de sis anys en la redacció musical del diari alternatiu de Berlín Die Tageszeitung. Acaba de publicar-lo l'editorial Suhrkamp i es titula Lost and Sound. Berlin, Techno und der Easyjetset. Rapp escriu que per als ravers europeus les aerolínies barates fan les vegades de taxi, que ja de per si mateix és el mitjà de transport tradicional de la nit techno: un no sap quant va a beure o si va a prendre drogues. I en el fosc i relliscós hivern berlinès, el risc d'usar la bicicleta no és menyspreable.

Mudances a l'ordre del dia

Els lloguers són barats i desenes de DJ s'instal·len aquí perquè també els estudis de remasterització costen molt menys que a Londres, París o Milà. El mateix passa amb els locals. "En Berlín aconsegueixes una superfície tres vegades major que en qualsevol altra ciutat alemanya per la meitat del preu", explica el bavarès Marcus Trojan, propietari del Week End. Aquest club, obert en 2004, està en el pis 12 d'un dels gratacels comunistes de l'Alexanderplatz.

L'esforç de la reunificació alemanya explica que Berlín seguisca sent pobra gairebé 20 anys després. Té uns 3,5 milions d'habitants, però hi ha espai per a sis. La ciutat està plena de solars i edificis mig en ruïnes de propietat dubtosa que resulten idonis per als propietaris de clubs. Però això no significa que no haja canviat gens en 20 anys. En els noranta, alguns clubs com el Tresor i el WMF estaven en Potsdamer Platz, que avui és un modern complex comercial. El nou epicentre techno de Berlín està entre els barris de Friedrichshain i Kreuzberg, a la vora del ric Spree. Una consulta popular va impedir l'estiu passat que la zona es posés a la disposició d'inversors i especuladors per a un projecte de centre mediàtic anomenat Mediaspree.
"El capital sempre acaba guanyant bromeja Steffen Hack, propietari del Watergate però la ciutat és tan gran que sempre haurà altre lloc per a mudar-se". Hack va invertir en una modernísima instal·lació de llum i so per al seu club, damunt del riu, amb unes vidrieres que donen la sensació d'estar ballant sobre l'aigua. Empresaris com Hack i Trojan conten a més amb el suport de les autoritats locals, que mantenen una oficina dedicada només als clubs perquè saben que els seus problemes i necessitats són distints dels que puga tenir el propietari d'un restaurant.

Una imatge del Watergate

En aquesta zona prolifera també una oferta il·legal, sobretot a l'estiu, a l'aire lliure. Els decibels no molesten a ningú perquè els veïns més propers estan a l'altre costat del pont. Wir sind Park, Rest Realität i Minus són alguns dels noms d'aquestes raves, a les quals només s'accedeix amb contrasenya facilitada per amics d'amics. La Policia fa la vista grossa, una cosa que Tobias Rapp no s'explica: "Però sempre ha estat així. Berlin ha estat fort en experiments socials durant els últims 40 anys".