Al ataquerr! Els discos que estic devorant últimament (I)

Animal Collective

Merryweather Post Pavilion

Domino-Pias Spain, 2009

La primera vegada que em vaig topetar amb aquesta meravella sonora, va ser en l'anòmal blog d'Imbruxia. El passat dotze de gener, dia de la seua publicació, el meu amic i gran expert musical, deia el següent entorn a Merryweather Post Pavilion, dels Animal Collective: "Voy a dar una recomendación. A aquellos que tenían pensado sacar un disco en 2009. Especialmente a aquellos que pensaban en sacar el mejor disco de 2009. Vuestro esfuerzo será inútil. Ya ha salido el mejor disco de 2009. Ha salido hoy." Una recomanació a la que no vaig fer cas fins que en Jordi Garrigós me la tornara a fer un parell de mesos després. Vaig pensar que dues persones com aquestes no podien estar equivocades, així que em llancí definitivament a per ell.

I quina va ser la meua sorpressa, quan em vaig trobar amb un àlbum que anava creixent conforme l'anava escoltant. No sé si us ha passat alguna vegada, a mi sí. Encara que és possible que no tant com en aquest disc. Quan vaig donar a play per primera vegada no em va fer el pes. Vaig dir-me que el món estava malalt si clamava que açò era el millor treball musical enregistrat enguany o això, o és que jo no entenia els nous llenguatges musicals del pop, després de tant de temps escoltant música de ball. Però que me aspen. Quan vaig escoltar de nou el disc vaig començar a sentir-lo. I aquesta sensació anà creixent exponencialment amb cada nova reproducció. Fins que vaig arribar a eixe punt en què adores un disc i desitges que el trajecte que estàs fent en la seua companyia no s'acabe mai o, almenys, trigue una miqueta més en acabar-se. Sobretot, perquè si Merryweather Post Pavilion és la banda sonora de qualsevol viatge, et serveix a la perfecció per a bucejar i rastrejar molts indrets dintre de tu mateixa. Un 11 sobre 10.