Al ataquerr! Els discos que estic devorant últimament (II)

Filastine
Dirty Bomb
Soot (USA/UK) / Jarring Effects (Europa), 2009

“Estàs en un cotxe en un embús de trànsit a El Cairo, és un cotxe totalment tunejat estil hip hop, amb el volum a tope; el greu dels bombos i subs fa vibrar tot el metall del vehicle, per la finestra oberta entra tot el soroll del trànsit, barrejant-se lliurement amb els ritmes que ixen pels speakers. Just en eixe moment comença l’azan, la crida a resar que ix dels vells altaveus saturats rebotant en tots els edificis que troba al seu pas. Si juntem tot açò i ho passem per dues eixides mono, sona a Filastine”. Així és com el productor musical trotamón Grey Filastine, defineix la seua música i, la veritat, no hi ha millor manera d’expressar-ho que d’esta forma.
El seu àlbum Dirty Bomb és el reflex de l’estat actual del món, brut i bell al mateix temps, com la vida mateixa. Un disc que ha contat amb un ventall de col·laboradors molt enriquidor: des d’aborígens australians fins una cantaora de Graná de 16 anys. I és que el segon treball d’aquest músic nascut a Seattle i resident a Barcelona, barreja lliurement el dubstep amb vents balcànics o cordes de Bollywood i bombos que colpegen ritmes frenètics per a un nou ball.
Si el món és un mocador, Dirty Bomb és un kleenex en allò musical: ric, trepidant, ple d’energia, vital. Espere el seu directe al Sonar com aigua de maig. Em dóna en el nas que no em defraudarà.