divendres, 2 de maig del 2008

Un clàssic del techno

JEFF MILLS
“Purpose Maker Compilation”
Purpose Maker, 1998


L’explicació de per què el nord-americà Jeff Mills (Detroit, 1963) es va convertir en tot un fenomen de masses i mediàtic a meitat dels anys noranta està en aquesta recopil·lació. Eixa etiqueta del “millor DJ del món”, que apel·la als sentits més primitius del ball i de la festa, va quedar refrendada amb un disc que mostrava totes les qualitats de Mills com a productor, però no com a DJ. Així doncs, no deixa de ser paradoxal que “Purpose Maker Compilation” fos el detonant de la febra ingovernable que va dur a l’ex Underground Resistance a punxar tant en festivals de prestigi com en clubs i festes de l’extrarradi nacional (el Neng de Castellfa, eixe personatge televisiu que feia riure fins als propis parodiats, representa en bona mesura el públic objectiu de Mills a casa nostra). Tanmateix, projectes com “Metropolis” (2000) o “Three Ages” (2005) sembla que mantenen el seu estatus de productor de cult i conceptual.



Amb la recopilació que recollia tots els maxis publicats a Purpose Maker, la seua plataforma més melòdica però tan enfocada a la pista de ball com Axis (un autèntic tractat de com manipular el bombo plomís), aconseguia que alguns dels seus temes, com “The Bells”, es convertiren en hits amb els què il·lustrar en què s’havia transmutat el techno a finals dels noranta: un estil més de la música pop. Amb la sessió “Live at The Liquid Room, Tokyo” (96) i “The other day” (97), el DJ més espasmòdic i atrevit que mai ha donat el techno apuntava cap al nucli 4x4, cap a l’aspecte més taciturn i aspre d’un so que obviava qualsevol vestigi de melodia o harmonia; no va ser precisament fins que va aparéixer aquesta recopilació, amb temes de sobres coneguts, quan Mills aconseguí situar el techno nord-americà en la primera línia d’una graella que en eixos moments estava dominada pel col·lectiu britànnic No Future.



Amb el loop com a principal ferramenta de treball, el propòsit de Mills amb Purpose Maker va ser trencar les barreres que encara li quedaven al techno, però utilitzant la meitat de contingut experimental que en “The other day”. Utilitzant ritmes molt simples, carregats de percussió densa, i servint-se d’una Roland 909, dibuixà un esquema que encara avui té molta vigència: connectà els loops, sempre subtils, a una sèrie de ritmes, sovint a distinta freqüència, que transformava el conjunt en un apegalós collage de techno sense fisures. És evident que “The Bells” es convertí en una icona del techno la influència d’aquesta peça encara pot observar-se), però talls com “Alarms” (un tema clau fins per al house actual) reposen encara en l’hipotàlam d’infinitat de productors i party-goers. Però hi ha més; de fet, molt més: des de “Outsider” fins a “Medicine Man”, Mills aconsegueix plantejar la possibilitat de que el techno puga eixir-se’n dels paràmetres clàssics de la música negra o l’experimentació i aconseguir que la gent balle.



En “Captive”, el tema que tanca el disc, i en “Fuzz Dance” (impressionant percusió) equalitza els baixos (posteriorment, l’assumpte es convertí en una moda difícil d’eradicar) fins a donar-li la volta a uns loops que són tot un paradigma de la música electrònica de ball. En definitiva, amb la recopilació amb què finiquitava Purpose Maker, una plataforma solament igualada per Kompakt i ara per Border Community, Mills aconseguí que alguns dels seus temes es convertiren en peces fonamentals per a entendre la progressió d’una electrònica que agafà desprevingut a un gran públic que per fi va poder entendre les lindeses del techno.



(Ressenya de Jaime Casas, publicada a Dancedelux, 2005, pàg. 34)

2 comentaris:

JG ha dit...

cuantes nits al so de les campanes...

selektah ha dit...

sí, ja et dic...