El directe que Micachu and The Shapes oferiran a Barcelona aquesta setmana està programat per al divendres al Sònar de Dia. Aquesta circumstància suposa que jo no podré gaudir del seu concert, ja que arribaré dissabte a la ciutat comtal. I la veritat, és una llàstima, perquè el seu llarg de debut, "Jewellery", ha estat una de les grans sorpresses d'aquesta primera meitat del 2009 per a mi.
A la pàgina del festival barceloní els promocionen com a "pop amb vitamines", però l'etiqueta no acaba de fer-me el pes. Sona bé, però la banda formada per Mica Levi, Raisa Khan i Marc Pell són alguna cosa més que pop. Clar que no podria ser d'una altra manera, havent produit el disc un autèntic home-orquestra: Matthew Herbert.
La mateixa Björk va comfessar-se fan de Micachu, que al seu temps, s'inspiren en el compositor Harry Partch, famós per crear i customitzar els seus propis instruments. Així, la formació de la jove Mica Levi (la xicona només té vint-i-un anys) ha començat a transitar la senda de treure sons a través d'objectes que, en principi, no estan pensats per a eixa funció.
El resultat pot semblar caòtic, amb temes arrítmics i distorsionats, però el conjunt, al meu parer és deliciós.
Us deixe amb un vídeo d'introducció a la música, l'experimentació, la creativitat i, en certa mesura la bogeria, de Micachu and The Shapes. Bon apetit!
A la pàgina del festival barceloní els promocionen com a "pop amb vitamines", però l'etiqueta no acaba de fer-me el pes. Sona bé, però la banda formada per Mica Levi, Raisa Khan i Marc Pell són alguna cosa més que pop. Clar que no podria ser d'una altra manera, havent produit el disc un autèntic home-orquestra: Matthew Herbert.
La mateixa Björk va comfessar-se fan de Micachu, que al seu temps, s'inspiren en el compositor Harry Partch, famós per crear i customitzar els seus propis instruments. Així, la formació de la jove Mica Levi (la xicona només té vint-i-un anys) ha començat a transitar la senda de treure sons a través d'objectes que, en principi, no estan pensats per a eixa funció.
El resultat pot semblar caòtic, amb temes arrítmics i distorsionats, però el conjunt, al meu parer és deliciós.
Us deixe amb un vídeo d'introducció a la música, l'experimentació, la creativitat i, en certa mesura la bogeria, de Micachu and The Shapes. Bon apetit!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada