dilluns, 8 de setembre de 2008

Un disc imprescindible

THE BUG
"London Zoo"
Ninja Tune/Discmedi, 2008

Sembla clar que al sud de Londres es respira un ambient enrarit; la boira persistent, la humitat, el fum i les comunitats afrocaribenya i afroamericana que es creuen en situacions socials, polítiques i vitals difícils, dia a dia han de plantar cara a un govern que els ninguneja i que basa tota la seua política social en donar una capa de pintura brillant, de cara a la galeria, tractant d'ensenyar una ciutat moderna i cosmopolita, de referència en l'Europa del segle XXI, sense parar-se ni per un instant en els problemes i les realitats d'una gran part dels ciutadans. En aquest ambient de certa hostilitat, fins i tot diria calma tibant, sembla lògic que el bo de Kevin Martin s'haja tret de la màniga un àlbum tan 'empipat' i tan 'agressiu' com aquest "London zoo". Només veient-lo des d'un punt de vista de resistència, es pot entendre la grandesa de temes com "Angry", molt més enllà de l'excepcional impacte immediat que poden tenir (i de fet estan tenint) en els clubs i pistes de ball. Amb aquest brou de cultiu, Kevin Martin (en aquesta ocasió ocult després de la seva màscara com The Bug) sempre atent als moviments més underground de la música britànica, sobretot la que té relació amb les arrels jamaicanes —com fa uns dies un amic em deia "en atletisme, com en la música, sempre podem confiar en Jamaica"— i amb l'esperit dels soundsystem, ha assolit donar forma a un disc intens i vibrant en el musical, replet de col·laboracions de luxe que, lluny de diluir la força del missatge, auneixen esforços en la mateixa direcció per a ressaltar encara més el caràcter combatiu del conjunt. Així, temes com el citat "Angry", en el qual un intens Tippa Irie escup violentament "sota many things that make em angry, sota many things that make mad" sobre un ritme dancehall demoledor, o el contrapunt femení que aporta la meravellosa Warrior Queen en "Insane" mostren a les clares la personalitat d'un disc sobretot necessari. I vull incidir en la necessitat de "London zoo" perquè al seu torn serveix com aglutinador de tot el moviment musical que durant aquests tres últims anys ha sacsejat els clubs del sud de Londres, el dub de baixos saturats, el dubstep, el sabor jamaicà del dancehall i tot el rap d'arrel caribenya, que aquí troba acomodament en les col·laboracions de la talla de Ricky Ranking, Killa, Flowdan, o l'asèptic Spaceape, que ara es mostra molt més proper que en els seus lliuraments habituals amb Kode 9, tot això sempre sota l'atenta mirada d'un Kevin Martin, que exerceix com a mestre de cerimònies, buscant un matís especial per a cadascuna de les composicions, des de la tensió dubstep amb moltíssims detalls digitals de "Fuckaz" o "Freak freak" fins als baixos fumejants i accelerats que acompanyen els frasseigs sincopats de "Warning" o "Murder we", passant pel grime combatiu que presideix "Poison dart" amb el qual Warrior Queen torna a lluir-se (encara que això ja no siga cap novetat). Havia dit necessari? No, imprescindible. Un disc imprescindible.

(Una crítica de Pablo Suárez - Go Mag)

Pd. Ací podeu descarregar-vos el disc! De res.