The Kooks : Konk

14 d’abril. L’aniversari de la proclamació de la República i el dia en què per fi veu la llum “Konk”, l’últim treball dels anglesos The Kooks.

La banda, que lidera Luke Pritchard amb somriure i carisma, va gestar aquest àlbum als estudis de Londres “Konk”, del què van agafar prestat el nom per a donar-li títol a un disc que transpira bon pop pels quatre costats, amb tornades apegaloses i honroses lletres; el què no és poca cosa, però clar, els britànics tenien la missió de superar el seu debut, Inside in/Inside out, del què van vendre més d’un milió còpies en el seu país i amb el què aconseguiren tres discos de platí. Amb similar llistó, és evident que The Kooks no podien limitar-se a signar un disc senzillament acceptable.

I en eixa tesitura, la pregunta del milió és: ho han aconseguit? Doncs haurem de veure quina acceptació té “Konk” en la seua terra natal, tot i que m’olore que arrasarà, vendrà, girarà i entusiasmarà.

Curiosament, el single que han triat per a donar a conèixer aquest segon treball, “Always where I need to be”, un tema de l’estil de Doherty, a mi no m’acaba de convéncer. Tanmateix, el puntet “beatle” que tenen a ”Tick of time”, em dóna molt bon rotllo. La cançó que obri el disc, “See the sun” (ja tenien una titulada “See the world” a l’anterior treball), mostra un procés de maduració; mentre que altres temes amb tocs rock, com “Do you wanna” o “Down to the market” destil·len pura energia i es perfilen com a perfectes per al directe.

En definitiva, Konk és un cocktail saborós. Produït, per cert, per Tony Hoffer, que ja va ser el responsable del seu so a Inside in/Inside out i que també ha estat l’artífex d’alguns èxits de Beck, Air o Belle and Sebastian.
Sí, amiguets, aquesta jove banda està ben apadrinada, però això tampoc els resta mèrit: Konk és un dels candidats a millor disc de pop d’aquest 2008, sense dubte.

+ info: http://www.thekooks.co.uk/
www.myspace.com/thekooks