dimecres, 16 d’abril de 2008

Benvingudes i benvinguts a Sampleopolis

Allò que diuen de què un crític és un músic frustrat és una veritat com un temple. Almenys en el meu cas. Per a mi la música sempre ha estat una gran passió, però el fet de què no haja arribat a conéixer de debó cap instrument m’ha portat per altres camins alternatius. Un d’ells, i el de més envergadura, va ser un programa de ràdio, amb el nom de Sampleopolis, que vaig dirigir i que hi va ser en antenna durant dos anys ininterrompudament cada divendres al 104.4 del dial de la ciutat de València, o el que és el mateix, a Ràdio Klara, lliure i llibertària. Es tractava del primer (i únic fins el moment, almenys que jo tinga constància) programa de música electrònica que es feia a l’emissora.

Sampleopolis començà a emetre’s per les ones hertzianes el vint-i-set de juliol de 2001, amb una presentadora al capdavant dels micros sense ni gota d’experiència, però que al llarg del temps aniria curtint-se i aprenent els secrets i els truquillos de l’ofici.

La sel·lecció musical estava limitada per l’adjectiu “d’electrònica”, però era increïblement àmplia: anava des del hip hop fins el techno, passant pel breakbeat, el drum and bass, el trip-hop, el nu-jazz, el post-rock, el house, i un llarg etcètera.

En definitiva, Sampleopolis era el programa que a mi, com a oient, m’haguera agradat escoltar i vaig ser molt feliç fent-lo. Però totes les coses, siguen bones o dolentes, acaben, i Sampleopolis arribà a la seua fi per motius que no vénen al cas.

El fet de què aquest bloc conserve el nom de Sampleopolis és en part un homenatge a aquell programa, que no haguera estat possible (i és important que ho recorde) sense els meus grans amics Xavi Martínez i Andrés González, que van fer una gran tasca als comandaments tècnics.
Per cert, un dels grans encerts que vam tenir, al meu paréixer, va ser la sintonia que obria i tancava el programa cada setmana. Una cançó especialment potent, i molt radiofònica alhora, que connectava extremadament bé amb l’esperit de Sampleopolis. Jutgeu-la vosaltres mateixes.




I dit açò, benvingudes i benvinguts a Sampleopolis.

2 comentaris:

Aixurbmi (Imbruxia al revés) ha dit...

Este puede ser el primer comentario...

Posiblemente no sera el último...

Seguramente no será el mas largo...

Ni el mas profundo...

Pero aqui está, con su publicidad y todo:

http://radiokristal.wordpress.com/

Y no, no es spam, malpensados.

mireia ha dit...

ei aurora!
a vore si amb aquest blog millora la nostra cultura musical, encara que crec que les persones que més necessiten açò no entraran al teu blog, je je.
per cert, no estic del tot d'acord amb el de "músic frustrat", a mi les cançons que fas m'agraden -són la banda sonora dels meus vídeos "casolans"-.
adeu...