Al ataquerr! Els discos que estic devorant últimament (IV)

Franz Ferdinand
Tonight
Domino, 2009

Supose que mai imaginaríeu trobar un disc com aquest a Sampleòpolis. I tindríeu raó. Però de vegades, ocórre allò inesperat i vegeu ressenyat l’últim treball d’un grup que pertany més al mainstream que no pas a l’underground. Però les coses com siguen, Franz Ferdinand tenen un savoir faire que no es pot desdenyar de bones a primeres. Jo coneixia més o menys els seus anteriors àlbums, gràcies, com no, a la meua germana i a la relació d’amor que manté amb el pop i, per a ser-vos sincera, m’agradava el seu so. Bones melodies, bons arranjaments, bon acompanyament vocal i una actitud carismàtica que li dóna coherència a tot plegat, han fet de la banda un referent ineludible en el món del rock.
Tot i que alguns experts hagen qualificat Tonight simplement de “passable”, per a mi s’ha convertit en un d’eixos discos que m’acompanyen en els trajectes sobre rodes fent-los més agradables. I, si el coneixeu, ja haureu imaginat perquè preferisc aquest a qualsevol altre. Com no podia ser d’una altra manera, pels arranjaments electrònics, que han engarçat de manera brilllant als acords de la majoria de les cançons i que en algun moment esdevenen realment èpics, com és el cas de “Lucid dreams” que, a partir del minut 04:43 em posa el pèl de punta. Sense oblidar “Can’t stop feeling” o “Bite hard”, vertaders hits per a públics de tot pel·latge.
Notable alt.